L'endemà, vaig llevar-me a dos quarts de sis del matí. És que no podia dormir.
Vaig preparar-me el típic esmorzar català, el que més m'agradava: les torrades de pa amb tomàquet i un Cacaolat calent. M'agradaven més que els brioixs de ma mare, fins i tot...
Vaig sortir de casa en direcció cap al metro. Havia de tornar a agafar la línia blava, i no em feia molta gràcia, perquè era la que tenia més passatgers en hora punta. De fet, quan vaig baixar a l'andana, el comboi estava ple a vessar de gent. Vaig anar amb molt de compte per si hi havia algun carterista, portant la motxilla al davant meu. Us recomano que ho proveu: aquest mètode va de fàbula.
Vaig arribar a Verdaguer un quart d'hora abans que comencessin les classes, però a mi ja m'estava bé: si no arribo als llocs quinze minuts abans, com a mínim, ja és com fer tard. Jo sempre dic que les coses s'han de planificar amb temps...
Vaig arribar a la meva classe seguint les instruccions que la directora m'havia donat el dia anterior. El resultat? Arribar molt d'hora i sense problemes.
El professor es deia Roger Querol. Semblava bona persona, però com que no el coneixia, no podia opinar de res.
Em va presentar davant de tota la classe, i va explicar-me que ell era el meu tutor personal i no sé què més, perquè hem de tenir en compte que eren les vuit del matí, i el meu cervell no estava preparat per pensar, encara.
Tota la classe va ser molt amable amb mi, però em vaig quedar amb nou persones adorables: el Gustavo Pérez, el Rogelio Fernández, l'Horacio Pérez - que resultava ser el germà bessó d'en Gustavo -, el Bruce Puig, la Leonor de La Pastor - la teva experta en animes de confiança -, l'Alison Lentiyah, i les germanes Hidalgo: la Claudia i la Raquel - m'havien arribat històries que la Raquel s'anava liant amb diversos paios de l'insti pels passadissos, entre classe i classe, però no sé si era veritat -. Això ho hauré d'investigar.
La classe no estava malament. Però el millor encara havia de començar.
BẠN ĐANG ĐỌC
The Bright Side: Mira sempre el costat positiu de les coses!
Teen FictionJa no sap què fer. I això que només té 14 anys! L'Aniol és un noi molt responsable. De fet, la seva vida està plena de tranquil·litat. Però, un bon dia, el món se li gira de cap per avall: se'n va a viure a Barcelona! Quin canvi... I mira que ell é...
