1 - Octubre
Avui la mama m'ha aixecat molt aviat. Feia mesos que no m'aixecava tan aviat. M'ha dit que em vestís ràpid i sortís que haviem d'anar a un lloc. li he preguntat pel papa i l'únic que m'ha dit ha estat Vinga anem! Llavors hem sortit de casa i hem anat a casa del forner. El forner li ha donat a la mama uns dolços i li ha dit una cosa a la mama que no he podgut escoltar perquè ho ha dit molt fluixet. Hem seguit caminant i la mama m'ha dit que això el papa no ho havia de saber, i que no li expliqués a algú. Li he preguntat que si pasava alguna cosa i m'ha dit que m'ho explicaria més endavant, que no era el moment. Quan hem arribat a casa de la mestra hem entrat. La mama m'ha donat les pastes i jo he aprofitat per esmorzar mentre ella parlava amb la mestra. Abans d'anar-se'n la mama m'ha dit que tot i que l'escola estigués tancada seguiriem fent classes, però que serien diferents. Li he preguntat que que pasava amb la resta de companys. I m'ha dit que a vegades vindrien alguns nens, però que a vegades no hi hauria ningú més, com avui. Bona nit, diari.
3- octubre
Avui m'he enterat del que passa. Estem en guerra. La mama em va que aniria tots els dies a l'escola, però diumenge no. Avui la mama m'ha acompanyat i s'ha quedat amb mi. Estava ella, bastants nens del poble, alguns de la meva edat i més grans, i alguns dels grans. La mama coneixia a tothom. La mestra també estava (era casa seva). Ens han explicat que hi havia hagut un cop d'estat (i el que era un cop d'estat, quan algú vol prendre per la força el govern de l'estat). El cop d'estat l'havia donat l'exercit. Hi havia gent que havia recolzat el cop d'estat, però jo no entenc com ho podien recolzar. Però també hi havia molta gent que no ho havia fet, i que ara plantava cara a l'exèrcit. A vegades no entenc als grans. Fan moltes estúpideses. Per què la gent ha de voler matar-se entre si? No te sentit. He pensat que pasaria si els rebels vinguessin aquí. Però ens han dit que mentre el front popupular planti cara, no haurem de temer per res, ja que Sarral no els hi interessa.
10 - octubre
Avui la mama també m'ha acompanyat a casa la mestra. M'ha dit que els dissabtes serà el nostre dia especial, i que li podré fer qualsevol pregunta. Li he preguntat perquè anavem a casa de la mestra i ella m'ha dit que era perquè casa de la mestra era un lloc segur. també m'ha explicat que ella i el papa no recolzaven el mateix "bàndol" de la guerra, i que per això discutien. Però jo no m'havia de preocupar, ells tot i això s'estimaven igual. Bona nit, diari.
16-octubre
Quan li he explicat a la mestra que estava llegint La casa de Bernarda Alba, s'ha posat molt contenta. M'ha dit que estava encantada amb que m'agradés tant un gran escriptor com Lorca, i que era impressionant que a la meva edat llegís tota la seva obra. Bona nit, diari.
27- octubre
Avui entre la mama i la mestra m'han intentat explicar una mica de política. és una cosa avorrida, i a més complicada. tothom és baralla amb tothom. Crec haver entés que els forasters del poble són de la CNT-FAI, però no estic del tot segura. Bona nit, diari.
Estío
Ceres ha llorado
sus lágrimas de oro.
Las profundas heridas
de los arados
han dado racimos
de lágrimas.
El hombre bajo el sol
recoge el gran llanto
de fuego.
El gran llanto de Cristo
recién nacido.
(Cruz,
aspa,
llama.)
Ceres está muerta
sobre la campiña,
su pecho
acribillado de amapolas,
su corazón
acribillado de cigarras.
31- Octubre
Avui la mama està una mica enfadada. M'ha dit que ahir, va sortir un decret que impedia que les dones anessin al front, i a més, els motius pels quals les feien fora eren falsos. La veritat és que la mama té raó, les dones poden fer les mateixes coses que els homes. Jo també estic enfadada amb qui hagi redactat el decret. Bona nit, diari.
