D'aquest tren que és la vida
vas decidir baixar en aquesta parada
o potser et va trucar a la seva vora
aquest Déu del qual tant em parlaves.
Amb tres anys n'hi ha hagut prou
perquè, sent sols companys de treball
et guanyaràs el meu respecte i afecte.
Meus seran tots els records
les anècdotes divertides
que en aquestes quatre hores
com bons amics compartim.
Trigaré a fer-me a la idea
que mai més et veuré aparèixer
per la porta del centre cívic
ni tenir aquelles converses.
Adéu amiga, companya
allà on estiguis cuidaràs
de la teva família i tots
els que t'hem volgut.
Descansa estimada amiga
segur que no et costarà
aconseguir les teves ales
ja tenim un nou àngel...
...al cel i als nostres cors.
YOU ARE READING
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES
PoetryRecull de poesies i reflexions de la meva vida actual, sobre diversos temes, uns de més profunds, d'altres de més banals.
