ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES

UCRACKNIA

El cel Ucraïnès
s'ha vestit de negre
i centelleigs de terror
amb pluja de desolació.

Un tirà que s'avorria, va decidir
que aquesta terra havia de conquerir
sense importar-li les vides
dels qui hi vivien en pau.

Quan el poder juga
a un escacs macabre
el poble comença a tremolar
les conseqüències són catastròfiques.

En una guerra
el país és una ratera
un parany mortal
de difícil sortida.

L'angoixa i la histèria
converteix els habitants
del país en conflicte
en perfectes desconeguts.

La lluita per sobreviure
converteix les persones
en fers depredadors
capaços de trepitjar el proïsme.

La humanitat, la bondat
I la humilitat
són reemplaçades pel desvergonyiment
i la picaresca del més despert.

El món plora d'impotència
i crida ple de ràbia
davant la major injustícia
comesa per un boig.

Hi ha por, dolor i incertesa
a la ment de la gent
que cridem no a la Guerra.

I ens preguntem,
si serveix d'alguna cosa
sortir al carrer a cridar-ho
que no volem més guerres.

Si algú ens escolta
i tenen en compte la nostra opinió
a l'hora de prendre decisions
que ens afecten a tots.

Avui tots resem
cadascun al seu déu
perquè posi seny
al monstre que la va perdre.

Perquè els polítics
que han de vetllar per la protecció
dels seus pobles i països
donin amb una solució factible.

Per ara només puc plasmar
la meva veu en aquests versos
què és la veu de molta gent

Perquè sàpiguen els ucraïnesos...
...que mai caminessin sols.