Va ser només un miratge
un oasi que vaig inventar
típic del meu
malinterpretar els senyals
cada vegada que em donen
unes engrunes d'atenció.
Ara sé que les papallones
que algun dia vaig sentir a l'estómac
amb el temps es van transformar
en monstruoses musaranyes
difícils dexpulsar.
De la meva part seria descortès
negar que va ser bonic mentre va durar
un altre cop un amor no correspost
novament el meu univers
es va omplir de buit.
De nou a aquest llop solitari
li toca llepar-se les ferides
i seguir endavant
buscant una lloba
que habiti el cau.
Si hi va haver quelcom,
va esclatar en mil trossos
ho vas enviar a l'oblit
amb fredor i indiferència
va desaparèixer a l'espai temps.
Avui només vull que sàpigues
que el meu tren només passa una vegada
i si mai ho tornes a veure
ja no et podràs pujar
doncs el meu vagó estarà ocupat.
Si hi va haver quelcom,
avui és un borrós record
que s'anirà esvaint
amb el pas del temps
fins a ser només un ressò llunyà.
Al cap ia la fi
passaràs formar part
de la meva llista de noies
que em van trencar el cor
aprendré a oblidar-te.
YOU ARE READING
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES
PoetryRecull de poesies i reflexions de la meva vida actual, sobre diversos temes, uns de més profunds, d'altres de més banals.
