Em fa feliç,
pujar a l'escenari
amb els nervis agafats
amb fermesa a la meva gola
i esperar la pujada del teló
a l'altra banda un públic expectant.
Em fa feliç,
poder donar vida a l'escenari
al patà, al borratxo, al romàntic,
el lladre, el policia, el jutge,
al taverner, al canalla i molts
éssers creats pel dramaturg.
Em fa feliç,
per uns instants no ser jo,
ficar-me en pells alienes
i contemplar el públic
que no perd el fil de la història
i respon amb un aplaudiment.
Em fa feliç,
cada assaig, cada moment
viscut al costat dels meus companys
cada esforç, cada riure
per una presa falsa, i cada plor
nervis o emoció.
Em fa feliç,
haver trobat al teatre
això que em fa sentir viu,
en descobrir que la meva vida
és sobre un escenari
que vaig néixer per ser actor.
Per això sé que lluitaré
perquè el meu somni
de viure d'aquest art
es faci realitat
i pujar-me a un escenari...
...sigui la meva rutina dolça.
YOU ARE READING
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES
PoetryRecull de poesies i reflexions de la meva vida actual, sobre diversos temes, uns de més profunds, d'altres de més banals.
