ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES

Abans de Pujar

Els nervis són
com una ampolla de cava
a punt de des encotxar
amb bombolles que
van pujant de baix a dalt.

Són aquest esperit escervescent
que manté dret l'artista
però també una arma
que és de doble tall
i pot trair-te sense pietat.

Els nervis et poden fer pujar
tan alt com l'escuma
però també poden enderrocar-te
i fer-te plorar com un nen
trist i desolat.

Abans de pujar a l'escenari
els nervis es posen a flor de pell
rialles, plors, exercicis
precs rituals i algunes supersticions
es veuen entre bastidors.

El moment s'acosta sense remei
i les bombolles d'aquest cava imaginari
que contenen els nervis
pugen al teu cap per fer-lo
destapar el seu talent a l'escenari.

Un cop sobre l'escenari
els llums s'encenen
i el públic espera
expectant la seva actuació
amb ganes d?aplaudir.

L'actor contempla
al seu públic amb gran entusiasme
i sentint-se abrigall aconsegueix
mantenir els seus nervis a ratlla
començant sense por la seva actuació.

Tot el públic entretingut
ja està amb l'obra teatral
escoltant-la amb gran interès
i en acabar aplaudiran si saber
el que passa... abans de pujar.