Deixa'm ser el teu Sant Jordi
que ja vaig matar el teu drac
perquè siguis lliure
de poder estimar i enamorar-te.
Deixa'm que sigui el teu cavaller
el de la brillant armadura
que ja lluiti per tu
contra figurats gegants.
Deixa'm ser el teu abric
quan sentis fred
i també el bastó
on puguis recolzar-te.
Deixa'm que et pugui dir
que aquest és el nostre moment
i llencem junts al fons del mar
les claus del passat.
Deixa'm que t'ajudi
pas a pas a construir
un present que aplani
el camí del nostre futur.
Deixa'm que permeti
que posis la meva vida potes amunt
que de sobte no faci altra cosa
que a tota hora pensar en tu.
Deixa que soni la música
que els nostres peus ens portin
a ballar qualsevol cançó
i fer-la la nostra cançó
Deixa que la lluna ens il·lumini
mentre ballem al son
d'una cançó que només
les nostres orelles escolten.
Que les estrelles escoltin
el batec de dos cors
sent un sol dient
que aquest és el nostre moment!
ESTÁS LEYENDO
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES
PoesíaRecull de poesies i reflexions de la meva vida actual, sobre diversos temes, uns de més profunds, d'altres de més banals.