T'estimaré en silenci
quan no ens vegi ningú
quan tu no ho sàpigues
i només la lluna
sigui testimoni.
Quan ell no miri
ens enviarem mirades furtives
perquè només en somnis
podré fer-te meva
la resta només es façana.
No sé quant de temps podré
frenar el que sent aquest cor
ple de ràbia perquè sap
que ets amb qui no et correspon
i no pot fer res per canviar-ho.
T'estimaré en silenci
com estimen els covards
i als meus rostits somnis
et faré per sempre meva,
fins que algun dia es faci realitat.
Sé que ets amor prohibit per mi,
i no està bé desitjar un cor
sabent que pertany a un amic
però així són els sentiments
tan imprevisibles com a perillosos.
Com dir-te que m'estic
enamorant de tu
quan sé que aquestes paraules
suposarà un terratrèmol
Emocionalment descomunal?
Quant de temps podré seguir
actuant amb la meva farsa
de ser simplement amics,
mentre reprimeixo
uns sentiments prohibits?
Sé que algun dia hauré d'escollir
entre guanyar l'amor
o perdre un amic
mentrestant em tocarà
estimar-te en silenci.
ESTÁS LEYENDO
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES
PoesíaRecull de poesies i reflexions de la meva vida actual, sobre diversos temes, uns de més profunds, d'altres de més banals.
