FERIDES OBERTES

Deixar anar

Estimat diari, 

Les hores és fan llargues esperant la seva resposta que abans rebia als cinc minuts d'haver-li escrit, aquella que em feia treure un somriure i m'alegrava el dia. Aquell missatge que més d'una vegada passava a formar part dels meus destacats i que en moments com aquests, on el món se'ns caus a sobre rellegia. Recordo aquell que deia; Tenir-te a tu al meu costat m'és suficient, ets l'únic que necessito i que de veritat m'importa. 

No demano res més que tornar a sentir aquella melodia única que sonava cada cop que m'enviava un missatge ja sigui per queixar-se, per fer-me riure... aquell so que m'acompanyava durant el dia i que vulgues o no em feia sentir-la prop. 

Aquells dos corets units poc a poc s'han fet freds de tal manera que és van fer més dèbils, una simple esquerda els pot trencar. Després de tot el que hem viscut durant aquest any, per a mi un dels millors anys de la meva vida, fa mal veure com poc a poc aquell vincle tan bonic que vam crear es vagi esquerdant davant dels teus propis ulls sense poder fer res per evitar-ho ja que la persona amb qui l'enforties es va apagant i no deixarà de ser una petjada més que deixes enrere en un camí que es fa dir vida. 

Pot ser que aquella persona no es doni compte que t'està perdent ja que molts cops vivim amb una vena als ulls que es deixa guiar per l'instint i allò que anomenem destí. Aquell destí que uneix a les persones encara que a vegades siguin persones passatgeres que s'embarquen al vagó del tren per baixar a la següent parada, aquelles que arriben i et fan sentir especial però al final no són per sempre. 

Les despedides fan mal i més quan es tracta d'una persona que has estimat i seguiràs estimant, però no és temps perdut tot el que has viscut al seu costat. Durant tot aquest temps hem disfrutat, rigut, plorar, hem descobert coses, hem compartit moments, hem escrit una bonica història de dos millors amigues inseparables però com tota història té un final, la nostra no ha estat una excepció. Aquell vincle, el nostre vincle, va complir la seva funció quan va tenir que complir-la, ara ja està, cal dir-li adéu per sempre.

Pensava que la seva amistat era per sempre...