FERIDES OBERTES

Crèixer sense cap mà

Estimat diari,

El cor molts cops et juga males passades, sigui de la manera que sigui en qualsevol moment. No té en compte la situació en la qual et trobes, et guia per un camí erroni la majoria dels cops encara que a vegades creure al cor val la pena, o això diuen... no sempre és del tot així.

Jo, com tota persona tinc sentiments i per no veure la realitat de les coses, per no patir em creo un món idíl·lic guiat pels batecs del cor sense tenir present la part de mi que crida ja que cada cop s'esgota i m'adverteix que per tonar a confiar amb el cor he tornat a carregar amb el dolor, aquell contra el que lluito per fer-lo desaparèixer i trobar així aquell raconet on es resguarda la felicitat, una felicitat efímera que en hores d'ara esdevé abstracta sigui per les raons que sigui.

Em dono compte que sofreixo més pel que penso que no pas pel que passa realment. Però ho has d'aprendre a acceptar, parar-te a pensar uns segons i reprendre amb més força tot el que està per venir i això només és pot aconseguir quan penses més amb tu mateix, sense dependre de ningú, quan passes temps amb tu sol per retrobar-te, reconstruir-te peça a peça com aquell puzzle que feies amb la companyia dels teus pares i va arribar un moment que ja no vas necessitar.

Crèixer sense cap mà ja sigui la mà d'una amiga, amic , la teva parella que et doni una espenta a l'hora d'escollir un camí per no sentir-te sol, sentir que algú t'entèn, et dona suport a cada decisió que prens és molt important però arriba un moment que com aquella mà de la infància deixa d'existir i ets tu sol carregant una motxilla amb milers d'experiències, lliçons, emocions, sentiments... davant d'aquell camí que és divideix en quatre i no saps per on has d'anar.

Sort que aquesta sensació de trobar-me sola davant d'un món en el que em sento petita ja la vaig experimentar i no va ser gens fàcil trobar l'estabilitat, pensava que duraria per sempre... El cor podria ser de ferro ens evitariem moltes guerres, aquelles guerres que mezclen tot tipus d'emocions i fan que aquells ulls desprenguin llàgrimes.

Em costa creure que ja no està...