Entre nosaltres

6 1 0
                                    


Estimat diari, aquest darrer any he conegut a una persona molt especial però és cert el que diuen: a vegades pot ser la persona correcta però no el moment...

Aquell primer contacte amb la seva mirada, aquella que pas a pas és va fent lloc dins teu, aquell sentiment que barreja milers de sensacions i és fa dir amor. Potser ja ho havies experimentat abans o potser no, però aquella primera vegada on les papallones s'apoderen del teu estòmac és única i especial a l'igual que aquell primer despertar al seu costat on el sol va ser còmplice.

L'amor és com aquella espurna de la bengala que il·lumina els ulls dels més petits una nit de Sant Joan, aquella espurna que crema en força i aquella veu interna que crida "és ell", és en aquest instant quan t'adones que tota princesa troba al seu príncep blau tard o aviat.

Saps que encara et queda aprendre sobre aquest concepte, però tens molt clar que ho vols aprendre al seu costat, recolzada al seu hombro i mirant-lo fixament als ulls. Uns ulls que parlen per si sols. És amb ell amb qui vols compartir part del motiu de la teva existència, fer de la seva olor una rutina, que sigui ell el teu bon dia, el que un 23 d'abril et regalarà una rosa i el que sense adonar-te'n treurà la millor versió de tu, una que mai va arribar a existir per por a ser jutjada però saps que al seu costat tot és diferent, no et cal fingir algo que no ets, simplement pots ser tu amb tot els teus defectes i totes les teves virtuts.

Perque qui t'estima t'estimarà tal com ets. Encara que ja no estigui amb mi, sempre estaré agraïda pel granet de sorra que va aportar quan em trencava a trossets.



FERIDES OBERTESDonde viven las historias. Descúbrelo ahora