Estimat diari i si ha estat culpa meva? Què he fet malament?
Que et diguin les veritats fa mal, sovint venen acompanyades de dolor. Més val acceptar-ho i tirar endevant, són capítols de la nostra vida que han de tenir un final o simplement un punt i a part. Quan només fas que qüestionar-te les coses i comences a dubtar si una persona t'estima de la mateixa manera que tu ho fas i des de fora una veu et diu les coses tal com són per fer-te reflexionar és despertar a aquell angelet i a aquell dimoni que habiten dins teu.
Un dels mil defectes que tinc és que sóc una persona que prefereix la felicitat de la persona del costat abans que la seva i arriba un moment en que això deixa de ser compatible, és una lluita constant entre el cor i la raó. Un cor desgastat, dèbil que intenta conformar-se en repetir-se que és lo millor que m'ha donat la vida i que he de conservar encara que faci mal per a que segueixi bategant. En canvi la raó reclama explicacions, allunyar-se, tornar a ser jo sense dependre de ningú. Simplement reclama la meva felicitat per devant de tot, ja que ara mateix la persona per la qual ho donava tot i seguiria donant ha deixat de formar part del meu dia a dia. Aquella a qui li contava tots els meus problemes i m'ajudava a seguir endevant ha deixat de preocupar-se, ha decidit olvidar-se. No tinc clar els motius però un altre cop he caigut a la trampa on les promeses són com aquella moneda que tires a la font demanant un desig i l'esperes sense perdre l'esperança fins que arriba el moment en que la moneda deixa de brillar igual que el desig que un dia vas decidir complir.
Torno a ser dèbil, estic obrint ferides d'un passat que no vull recordar... Un dia d'aquests si em vec preparada començaré la meva història des d'un principi. T'ho prometo.
YOU ARE READING
FERIDES OBERTES
Teen FictionVivim o sobrevivim? Aquesta és la història d'una noia que no li va quedar més remei que posar-se una cuirassa per combatre els seus propis pensaments, aquells que posaven el seu cap i el seu cor en obres. Reviu les lluites internes de l'Eda, sent cò...
