Estimat diari,
El moment que més em preocupava, un moment on et trenques en mil trossets i no tens forces per reconstruir-te. Aquell moment en el que et trobes sola devant d'un món on no et sents segura, l'únic que et fa sentir bé és descarregar tot el que portes dins en forma de llàgrimes obrint poc a poc les ferides que portes dins, les que encara que pensis que s'havien tancat segueixen allí per sempre per crear-te milers d'inseguritats que en moments com aquests surten a la llum donant-te a entendre que cap ferida cicatritza del tot.
Una d'aquestes ferides que s'obre davant dels meus ulls, ser reemplaçable, insuficient... Sentir que ho dones tot sense rebre res a canvi, pensar que tot està bé quan en realitat hi ha molt que millorar, estimar com mai ho havies fet sense saber de part certa si és mutu, ficar-te al cap que tot és bonic per no decaure intentant refugiar-te dins d'un món aliè on tot el que passes amb aquesta persona és bonic però per una part la sents distant... Potser si que la dependència emocional no sigui del tot sana però després de superar tants obstàcles que la vida ens posa pel camí, per ficar-nos a prova o simplement per convertir-nos en el que som, tenir-te, cuidar-te, estimar-te és el que em surt d'allí on en un moment tot era una tempesta sense veure sortir el sol.
És dur lluitar contra tu mateix, són milers de batalles internes les quals afronto diàriament intentant no recaure, lluitant per tornar a ser, per millorar el meu caràcter, repetint-me que estic aquí per viure, disfrutar encara que a vegades tot és torni negre, sense sortides com aquell carrer on et quedes estancat i has de fer marxa enrere. És en aquest moment quan et dones compte que a la vida només et tens a tu i a la persona que has de cuidar, estimar ets tu mateix. Ningú és per sempre encara que ho donaries tot per a que la persona que en un moment vas tenir al costat i et va demostrar tant es quedés al teu costat, pas a pas, recorrent la vida.
A vegades tot depèn d'aquell fil fràgil que en qualsevol moment pot trencar el lligam amb aquella persona que un dia li dedicaves la típica cançó del Canto del Loco "La suerte de mi vida" o aquella lletra de la cançó que et feia tenir un flashback de tots aquells moments viscuts al seu costat on erets feliç, a la teva "safe place", on podies ser tu mateix sense amagar res...
Aprèn a estimar-te que els camins difícils els passaràs amb tu.
YOU ARE READING
FERIDES OBERTES
Teen FictionVivim o sobrevivim? Aquesta és la història d'una noia que no li va quedar més remei que posar-se una cuirassa per combatre els seus propis pensaments, aquells que posaven el seu cap i el seu cor en obres. Reviu les lluites internes de l'Eda, sent cò...
