Estimat diari, torno a ser jo, no puc dormir.
Idealitzem relacions de tal manera que creem a una "persona ideal" aquella que et promet tantes coses, una d'elles estimar-te i estar tant en les bones com en les dolentes però sempre evitem la pregunta que tants cops ens turmenta i ens condueix pel camí el qual vivim evitant. Aquell camí que queda dividit en dos i tens que prendre una decisió.
Aquella decisió que significa allunyar-te de la persona a qui un dia li vas prometre estar en tot moment. Aquell camí que et porta on mai havies desitjat acabar, on la persona que és va convertir en un pilar fonamental a la teva vida i és va guanyar un trosset del teu cor per sempre et solta la mà per poder caminar tot sol. A vegades es fa per un bé, perquè estimar pot fer mal, pot fer-te olvidar que primer vas tu abans que aquella persona que va estar una llarga temporada sent el teu xat fixat, el teu despertar, el teu bona nit i el/la que li va donar el significat que mereix la paraula t'estimo.
Caminar sol pot ser necessari, a vegades les persones arriben per ensenyar-te una cosa més i un cop fan la seva feina s'allunyen com aquell núvol que s'evadeix amb el vent. Ens hem de quedar amb tots aquests moments que vas viure al seu costat, on vas ser feliç, on el món estava als teus peus, on per un moment et vas sentir INVENCIBLE.
Que difícil és deixar anar...
VOUS LISEZ
FERIDES OBERTES
Roman pour AdolescentsVivim o sobrevivim? Aquesta és la història d'una noia que no li va quedar més remei que posar-se una cuirassa per combatre els seus propis pensaments, aquells que posaven el seu cap i el seu cor en obres. Reviu les lluites internes de l'Eda, sent cò...
