El canvi de la meva vida

Ell

Portava dues setmanes anant a les classes de ballet amb totes les noies. La Claire i jo sempre ens col•locàvem a l'última fila per poder estar juntes i ballar com ens agradava.
Mentre ballava al ritme del Trencanous vaig recordar la conversa que havia tingut amb la meva tieta el dia abans al matí.
"-Els dijous t'hauràs de quedar una hora més a l'acadèmia -va dir la Mandy.
-Com que una hora més? -vaig respondre, alarmada.
-Ho sento, m'han canviat l'horari de feina i acabo a les set.
En el rostre de la meva tieta s'hi dibuixava una expressió de pena, així que li vaig respondre perquè s'animés:
-Bé, així podré practicar una mica més."
La classe s'estava a punt d'acabar i era dijous. Havia parlat amb la Claire i m'havia explicat que es podia entrar a qualsevol aula buida a partir de les sis, així que em seria fàcil.
La classe va acabar, totes es van treure les sabates i van marxar. Jo, vaig sortir amb la Claire de la sala i vaig entrar a la del costat, on posava: aula 1.
Ella es va acomiadar de mi i jo vaig posar el meu mòbil a l'altaveu de l'aula. Va començar a sonar la cançó Are you with me i vaig començar a ballar, i sense adonar-me'n també vaig començar a cantar.
El cabell pèl-roig se'm movia amb tota la llibertat del món ja que m'havia desfet el monyo, els meus peus semblava que anéssin sols i la meva veu ressonava per tota l'aula.
Al cap d'una estona, no sé per què, vaig mirar el rellotge i vaig veure que, mentre cantava i ballava cançons, ja havia passat una hora.
Vaig canviar-me i vaig baixar fins a l'entrada de l'acadèmia. Tot estava en silenci, tot menys una sala. Vaig apropar-me per veure qui estava ballant. Hi havia una dona que no coneixia i un noi, un noi que em sonava d'alguna cosa, sí, era el noi que havia entrat el primer dia que vaig entrar a l'acadèmia. El vaig estar mirant una estona, fins que m vaig adonar que algú darrere meu m'estava observant a mi.
-Balla bé, oi? -va dir la senyora Morgan amb un sonriure orgullós.
Jo vaig assentir amb el cap i la vaig mirar.
-És el meu fill, es diu Josh.
Vaig quedar-me parada, mai m'hagués imaginat que la senyora Morgan fos mare.
En Josh es movia amb una naturalitat amb la qual jo mai em podria moure.

Ja havia passat un mes des de que cada dijous em quedava a l'escols, i jo ja tenia una rutina: acabava la meva classe i anava a l'aula 1 durant una hora, quan acabava de ballar baixava a l'entrada de l'acadè mia i em quedava mirant com en Josh ballava fins que la meva tieta venia a recollir-me.
La Claire em deia que no era normal que em passés quasi mitja hora veient com un noi amb el qual només he parlat una vegada ballava. Jo sempre li contestava que no el mirava a ell, sinó a la seva manera de ballar.
-Un altre dijous que passes aquí dins tu sola -em va dir el priner dijous de desembre.
-Sí, i la veritat és que m'agrada molt.
Però el que jo encara no sabia era que aquella tarda no seria igual que les altres.
Vaig fer com feia sempre, però aquesta vegada, la primera cançó que vaig posar va ser Stay with me.
Vaig començar a ballar com feia cada tarda, però en el moment en que vaig fer un volta, em vaig fixar en que hi havia algú a la porta mirant-me.
En adornar-me'n vaig parar de cop i em acostar a la porta, la vaig obrir i vaig veure aquell somriure masculí que em va somriure em primer dia que vaig entrar aquí. Era en Josh.
-Ho-hola -vaig dir.
-Hola espia -em va dir ell alçant una cella.
-Espia? Jo? Per què?
Sabia perfecrament la resposta, però volia que m'ho digués ell.
-Qui és la noia que em mira el dijous a les set i pico de la nit?
Vaig riure i ell va entrar a l'aula.
-Veig que no assages amb música clàssica -va dir ell escoltant la cançó de Stay with me, que seguia sonant-. És estrany, quasi totes les noies que conec assagen amb música clàssica, no amb pop.
Vaig riure i em vaig apropar als altaveus per baixar el volum de la música.
Ell va aixecar-se i em va dir:
-Bé, jo començo les classes ara, però ha estat un plaer veure't ballar, Jenny.
Els seus ulls blaus brillaven sota la llum del fluorescent i jo notava com els colors em pujaven a la cara. S'havia enrecordat del meu nom!
Ell va marxar i va tancar la porta.
Jo em vaig quedar allà palplantada, recordant tot el que acabava de passar.