El canvi de la meva vida

Nadal

El temps va passar volant. En un tres i no res ja era Nadal.
A l'acadèmia, tothom anava fent públic "involuntàriament" on anaven a passar les vacances. Jo les passaria a casa amb la meva tieta, com sempre, i faria galetes de gingebre, com sempre, i miraríem pel•lícules nadalenques amoroses, com sempre.
En sortir de l'última classe abans de les vacances, mentre parlava amb la Claire, la senyora Morgan em va parar a la sortida.
-Senyoreta O'Riley, vingui un moment amb mi.
Vaig seguir a la senyora fins a una sala del primer pis que estava pintada d'un color groc.
-L'he portat fins aquí per dir-li que durant aquestes dues setmanes de vacances m'agradaria que vingués un els dilluns i els dijous per practicar. Li sembla bé?
A la cara de la senyora Morgan s'hi dibuixava una expressió d'orgull i satisfacció, el qual jo creia que era per veure la seva "creació" desenvolupar-se.
Vaig assentir amb un somriure d'orella a orella, sortint de la classe per trobar a la Claire a fora de l'escola.
-Què volia la Morgan? -em va demanar ella.
-Doncs que si volia passar-me per l'acadèmia durant aquestes vacances.
Pel meu somriure, la Claire va saber que jo havia acceptat alegrement la proposta.
-I tu on vas de vacances? -li vaig preguntar a la Claire mentre passàvem per davant d'una llibreria.
-Bah... Vaig a passar les dues pitjors setmanes de la meva vida amb els meus pares.
Me la vaig quedar mirant. Jo sabia que la Claire era de família rica i que a la seva mare no li emocionava que ella anés a un institut públic, però com que sabia que passava poc temps amb ells se'm va fer estranya la seva contestació.
-No et fa il•lusió?
Ella va fer una ganyota i em va contestar:
-Passar-me dues setmanes al Alps escoltant a la meva mare dient que parli francès, que li balli una simfonia de Beethoven, que sóc una immadura i després sentir al meu pare dir que no ve perquè ha d'acabar un informe, que fa massa fred o, ha arribat a dir, que el pare Noël volia parlar amb ell. I què, tu com passes el Nadal?
Inconcientment se'm va dibuixar un somriure dolç, i li vaig explicar:
-Doncs des que van morir els meus pares, els Nadals sempre els he celebrat igual:
23: la meva tieta fa les compres d'última hora, encara que faig veure que no ho sé.
24: ens passem la tarda fent galetes de gingebre boníssimes.
25: obrim els regals i després mirem pel•lícules d'amor nadalenques.
26/27/28/29/30: els passo sola a casa fent deures, peequè ella treballa.
31: venen les amigues de la meva tieta i ens mengen dotze grans de raïm i després ballem durant tota la nit.
1: quan les dues ja estem despertes, ens posem a mirar vidios i fotos de família.
La Claire es va parar en sec i em va mirar de dalt a baix amb cara de pena.
-I no plores?
-No, és la norma número 1 per poder mirar-ho.
Quan ella i la Claire es van despedir, van decidir que tornant de vacances es donarien els seus respectius regals.
La Jennifer va entrar a casa, va encendre la tele i es va estirar al sofà. Llavors es va posar a pensar en la primera vegada que un dia 1 de gener, ella i la seva tieta es van posar a mirar fotos.
"-Animat una mica, Jenny. Vine, mirarem fotografies de quan era petita, ja veuràs com riuras.
Vaig apropar-me al sofà i em vaig asseure al seu costat.
-Norma número u: està prohibit plorar, si no és de riure, clar.
Vaig fer una esbós de somriure i em vaig asseure amb ella a mirar fotos."