El canvi de la meva vida

De tornada a la "normalitat"

El Nadal ja havia acabat, això volia dir que les meves classes amb en Josh també. En els fons no volia que s'acabéssin, em sentia molt còmoda amb ell i, a més, havia après a ballar molt millor gràcies als seus consells.

Era un dimarts força enuvolat i semblava que la pluja estigués esperant el millor moment per poder descarregar tota l'aigua. Estava amb la Claire dins de la nostra aula habitual i ella m'estava explicant totes les seves vancances quan va entrar la Bruixa de l'Oest.

-Senyoreta O'Riley, la senyora Morgan la busca -va dir la professora Spik.

Vaig sortir amb por de saber què era el que volia de mi la senyora Morgan, però no va caldre buscar-la gaire, ja que estava al davant de l'aula de color pastís on havia assajat durant les vacances.

-Senyora Morgan? -li vaig dir per cridar l'atenció de que jo estava allà.

-Ah, senyoreta O'Riley, amb vostè havia de parlar. M'agradaria que avui quan acabi la classe es quedés un moment, podria?

-Sí -vaig contestar-li amb curiositat, esperant alguna informació més.

Com que no em va dir res més vaig decidir tornar a classe amb la horrible professora Spik.

La classe d'aquell dia va ser ràpida. Només havien caigut dues noies al terra.

Quan es va acabar vaig explicar-li a la Claire el que m'havia dit la senyora Morgan, i ella em va dir que era per dir-me que el seu fill es pensava que era una acusadora o alguna cosa per l'estil.

-Mira, calla una estoneta! -vaig contestar-li rient.

Vaig acompanyar a la Claire fins a la porta de l'acadèmia i allà ens vam acomiadar. Tot seguit vaig dirigir-me cap a la sala color pastís, però allà només hi havia en Josh.

-Josh?

-Jennifer, em de ballar El llac dels Cignes -va contestar-me ell mentre encenia la música.

La cançó va començar a sonar i en Josh em va agafar de la mà i vam començar a ballar. En aquell moment vaig recordar el primer dia que vaig entrar a l'acadèmia. Sonava la mateixa cançó.

Però del que no em vaig adonar aquell dia va ser que la senyora Morgan estava darrere de la porta, mirant-nos i parlant amb una dona de cabells rossos i uns ulls negres com el carbó.

Quan la cançó va acabar els dos vam acabar cara a cara l'un de l'altre, i jo no vaig poder resistir-me a fer un somriure.

Les dues dones van entrar i la nouvinguda va fer dos aplaudiments abans d'escurar-se la gola per parlar:

-Josh, vull parlar amb tu.

En Josh em va deixar anar i va marxar amb aquella dona fora de la sala, mentre que jo em vaig quedar sola a l'aula amb la senyora Morgan.

Durant cinc minuts va regnar el silenci a la sala on estàvem. Cap de les dues va dir res. Però quan van entrar a la sala en Josh i la dona rossa la senyora Morgan va dir:

-I?

La dona rossa va assentir i va començar a parlar:

-Sereu la parella que anirà al concurs Ballet Dans la Vie. La senyora Morgan tenia raó, teniu alguna cosa que us fa naturals al ballar.
>>Per cert, Jennifer, em dic Marylin.

La Marylin va marxar acompanyada de la senyora Morgan, així que en Josh i jo ens vam quedar sols.

-I la teva parella? -vaig preguntar-li sense poder resistir-m'hi.

-No li farà res, i si s'ho prèn malament... Pitjor per ella.