333

Aquella nit que va anar-se'n a dormir era aparenment igual a qualsevol altra de les anteriors.

No va fer-ho massa tard i com era habitual dormia profundament als pocs minuts.

La seva son no era mai lleugera. Descansava amb intensitat i el somni era reparador.

Tot d'una, enmig de la matinada, quelcom d'inesperat succeí.

Obrí els seus ulls de bat a bat. No sabia què estava passant.

Hi hauria algún lladre a la vivenda? Cap soroll aparent... Què estrany... pensà.

Mirà el rellotge:

les 3:33 am

Se'n tornà a dormir sense donar-li massa importància.

A l'endemà la mateixa escena es repeteix novament. La noia es queda fixament mirant el rellotge:

novament, les 3:33 am

Casualitat? No creïa en les casualitats. Tot i que aquella era significativa.

La nostra protagonista viu repetidament des de llavors múltiples experiències amb el 3,33, 333...

A la seva vida quotidiana es presenta diariament amb diferents formats la misteriosa xifra.

Un bon dia, cansada de la incertesa de no saber què està passant googleja 3:33. Google respon que existeix una hora, les 3:33, anomenada com "la hora del Muerto". Una hora que es troba en el llindar entre la nostra realitat i l'inframón.

Aparenment sembla que molts moribunds traspassen el llindar entorn a aquesta hora. Una hora en què aquells que es troben familiaritzats amb la seva sutilesa poden percebre el canvi de vibració energètica.

La noia sentia que la mort era per a ella una vella coneguda. Quelcom que es presentava de tan en tan per notificar un nou cas. No fallava mai. La sentia i en qüestió d'unes poques hores el desenllaç era inevitable.

Aquella habitació on dormia era una mena de portal cap a altres dimensions. Plena de records de tota classe.

Sentia que moltes vegades rebia missatges d'altres móns. En el món dels somnis, durant viatges astrals i en la pròpia vida real.

Allò del 3:33 l'havia també fet despertar la curiositat numerològica. Alana Fairchild era una de les autores que havia estat consultant respecte als missatges en el números. Res era a l'atzar.

A mesura que passaven els dies, les setmanes, els mesos i els anys... tot allò cada vegada era més present a la seva vida.

Tot i que no estava obsessionada amb el tema sempre trobava certs moments per indagar sobre les experiències que vivia. Es considerava afortunada. L'univers sempre li havia enviat, llavors i anteriorment, senyals quan les havia necessitat. Ara eren evidentment més personalitzades i creïa que no sempre la resposta era inmediata.

Una de les civilitzacions que més es preparaven per la mort era la egípcia. Les diferents dinasties tractaven de conservar els cossos dels faraons pel més enllà.

Quina connexió hi ha entre aquest món egipci i el 3:33? si és que n'hi ha....