Introducció
Blyet
En Blyet esperaven que es fes realitat una profecia dictada pel gran Dec, unes runes. Expressaven què arribaria el dia en què anaren a destruir el seu planeta, però que evitaria el desastre la filla de la nit. I aquell dia, va arribar.
Dec al observar com una nit hi havia una estrella que brillava per sobre de totes, i que cada vegada s'anava fent més i més gran, fins que va caure.
Ara Blyet ja tenia a la filla de la nit, però, es podien fiar d'ella? Pareixia tan inofensiva, tan tranquil·la, en un cabell llarg i llis, del color de la neu, en uns ulls desafiadors, del color del bosc, unes orelles puntegudes, un ésser que mai havien vist, estrany, ja que tots els habitants de Blyet eren més alts, en unes ales enormes de diferent color cada un, volaven.
Allí les terres estaven separades, els rius les connectaven, però mai ningú havia entrebesat una d'aquelles terres pels rius, era molt perillós, animals aquàtics s'ocultaven, les entrebesaven amb la seua gran habilitat per anar en contra i a favor de les grans ràfegues de vent, eren grans voladors, respectuosos, amb valors, encara que sempre hi havia de tot.
Cuidava d'aquells éssers el gran Dec, qui va ensenyar-li les llengües de tota la galaxia, qui li va explicar la profecia, dient-li així el deure que havia de portar endavant, el gran perill que navegava per l'espai, i li va posar nom, Nox.
Nox d'ençà que havia caigut de l'espai no havia canviat en aspecte, sempre pareixia tindre sobre uns vint-i-tres anys. A poc a poc Dec va detectar en Nox un poder, un poder que va acceptar i va estar ajudant a controlar, un poder que li permetia a Nox escoltar, llegir i controlar les veus de tothom. I a tothom.
Així va ser com Nox va haver de suportar al principi nits insuportables, on escoltava els pensaments de la gent de tot el planeta, però que a poc a poc va poder separar les veus, classificar-les i fer útil aquell do, connectant-se més amb la naturalesa, vivint en els boscos, desenvolupant una gran agilitat, rapidesa, creant en el que li atorgava la naturalesa unes cures que van salvar moltes vides en Blyet, amb un arc a la seua espatlla, tenint una gran punteria, observant també els màgics i curiosos animals d'allí, descobrint, investigant mentre s'ho apuntava tot en una llibreta.
Però l'alegria va acabar, per a tots.
Una altra estrella que cada vegada es feia més gran a l'espai havia aparegut, però que va adoptar la forma d'una nau, una nau que desprenia una aura de destrucció.
Tots es van preparar, tenien por, però no anaven a quedar-se sense fer res, lluitaren. Nox estava a primera fila, no pensava deixar que morgues ningú, faria tot i més. No obstant, només tocar terra, no van tenir temps a reaccionar, tot va ser molt ràpid.
Llàgrimes, lluita, resistència, sang, mort, tot s'anava posant més obscur en la mirada de Nox, era ràpida, les seues dagues i fletxes van matar a molts, però no era suficient, estaven perdent, estaven morint. La mirada de Nox es va apagar quan va veure que ja havien perdut, tots estaven morts, no escoltava cap pensament.
Comencem?
YOU ARE READING
La nit (vol.1)
FantasyNox ha crescut en un món ple de foscor, on la lluita diària és la seva realitat. Des de ben petita, ha hagut de fer front a la desesperació, la rebel·lia i la guerra. Enmig de tanta adversitat, troba un amor que sembla etern, però que acaba converti...