Nox ha crescut en un món ple de foscor, on la lluita diària és la seva realitat. Des de ben petita, ha hagut de fer front a la desesperació, la rebel·lia i la guerra. Enmig de tanta adversitat, troba un amor que sembla etern, però que acaba converti...
Nox i Anuk caminaven gaudint del paisatge, Nox tocava cada planta, cada animalet que apareixia al seu voltant, estava fascinada en veure tots aquells éssers i naturalesa arrebossant per tot arreu. L'aire estava ple de la dolça fragància de les flors, també es podia detectar l'aroma càlid i terrós del bosc. Nox anava respirant profundament, assaborint els perfums naturals que l'envoltaven, deixant que la fragància ompli els seus sentits.
-Pareix que ja hem arribat, no és així Anuk?-I efectivament havien arribat.
Anuk fa fer un lleuger moviment de cap assenyalant-li que ell es quedava fora esperant-la, ara havia de continuar el camí sola.
Quan Nox va arribar a l'entrada, fa pegar uns quants cops a aquella enorme porta, pareixia un nan al seu costat.
-(Per què és tan gran? Em marege i tot mirat cap a dalt uah...)-Nox va recolzar-se a la porta, però de seguida l'obriren, i cau cap endavant.
-Ahh!-Quina situació més vergonyosa, pensava Nox.
Veia a tots agafant, amuntonant, ajuntant pilars de llibres des del terra, i apareix del mig el gran Dec, no pareixia tindre més d'uns trenta-cinc anys, tenia un cabell negre que li arribava fins als muscles, amb un poc de barba, i una mirada seria i comprensiva.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
-Benvinguda, filla de la nit, necessites ajuda? O estàs bé a terra?-Dec no tenia cap mala intenció en mig de les seues paraules, havia fet una expressió agradable hi havia aquestes la seua mà per ajudar a Nox a alçar-se, era una agradable benvinguda, pensava Nox. Semblava que Dec sabia que venia a visitar-la; no hi havia cap indici de sorpresa en el seu comportament. Quan es va aixecar amb l'ajuda de Dec , no va poder evitar sentir-se agraïda pel seu comportament acollidor. Era com si hagués estat esperant la seua arribada al temps. El pensament li va portar un petit somriure a la cara mentre entraven.
-Moltes gràcies, m'he maregat una mica en veure el santuari, és enorme. Ara entenc perquè té aquesta mida...-Resulta que Nox hi havia compres que era un santuari on guardaven milers i milers de llibres, no hi havia cap lloc on no en poguesses trobar un.
-Sí, vine, vaig a explicarlo tot, i respondre't tots els dubtes que tingues-Es feia molt agradable escoltar la seua veu, era com si Nox es llevés un pes del damunt, ara per fi podria solucionar les preguntes que el seu cervell li formulava a cada segon.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
-Com veuràs, Blyet està compost per sis terres, totes aquestes repletes de naturalesa i animals diferents, que es connecten gràcies a l'aigua.-Aquesta última frase Dec la va dir en un to una mica trist.
-Perdó per la pregunta, però, m'han dit que vas intentar crear una cura per als animals que viuen en aquestes aigües-.
-No has de disculpar-te, he de respondre tots els dubtes que tingués, has fet un llarg viatge fins ací, a més, no tinc cap problema en parlar d'aquest tema.-Va començar a explicar-li tota la història, el que va passar, la malaltia, les morts, els vius rabiosos, i la cura. Va comentar-li també que el que feia falta per completar la nova cura, era un mineral de color groc que no havia aconseguit trobar.
-Dec, m'encantaria poder ajudar-te a aconseguir una cura.-Es va quedar callada un moment.
-Crec que sé com podem millorar la teua, i ja sé que no hi hauria perquè fer res, però una cosa em diu que ho faça, no puc deixar que estiguen sofrint per sempre, ells no han fet res malament.-Nox tenia un to comprensiu, estava trista, però el sentiment que no podia evitar era la ràbia, per això no podia deixar que visquen en una tortura diària.
-I per això, filla de la nit, continuem la nostra conversa a un lloc més íntim, anem a parlar de tu, després parlem de la cura-.Nox i Dec van dirigir-se a una habitació solitària, i no eren llibres el deu seu interior, pareixien, runes.
-Ets la filla de la nit, per això no et fas més vella, i tens un poder que algun dia d'aquests sortira a la llum, i per això he d'estar jo al teu costat, t'ajudaré, et cuidaré i faré tot el que faça falta per protegir-te. Potser t'estranya la meua hospitalitat, però tu vals molt més que tots nosaltres, tu Nox, seràs qui acabe en els destructors de l'univers-.
-Els destructors de l'univers?-
-Són uns éssers, en aparença humana, per molt més poderosos, que vaguen per l'espai i quan troben qualsevol planeta, arrasen amb ell, es queden en el més valuós i destrueixen tota la resta-.Nox no ho acabava d'assimilar, era molta informació de cop.
-Tranquil·la, tots nosaltres estarem amb tu, i encara que no ho cregues, et coneixen per tot l'univers, encara que sempre hi ha de tot, alguns el simple fet que sigues una profecia, no s'ho creuen, i tenen tot el dret. Veuràs Nox, estàs en una d'aquestes runes.-Immediatament Dec trau una runa.
-Mira. Tot comença en l'aparició d'una nau destructora, que arrabassa vides simplement per plaer, els planetes s'aliaven per contraatacar, però sempre acabaven sucumbit al seu poder. Fins que un dia, la nit crees un ésser, tan obscur i brillant a la vegada, que tingues suficient poder per a acabar amb tota la flota.-Dec li explicava a Nox cada detall, mentre anava assenyalant amb el dit les il·lustracions.
-Així que soc la filla de la nit, així em dic?-
-No, et posaré un nom, t'ho mereixes. Que et pareix... Nox?-
-(És curiós...) Sí, m'agrada Nox.-
-I que penses sobre la profecia?-
-(Són moltes coses a assimilar, però d'ençà que he arribat a aquest planeta m'he sentit bé, em sent connectada en la naturalesa i els animals, i no m'agrada gens que maten per plaer.) Penso que, no m'agraden les injustícies, i que si és veritat que tinc tant de poder, l'utilitzaré.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
El començament de la vida de Nox a Blyet va ser un viatge tumultuós i ràpid. Cada dia, va absorbir nous coneixements i habilitats, creixent més de pressa, més àgil i cada cop més intel·ligent. Dec es va convertir en la seua companya més fiable, sempre al seu costat mentre navegaven per les complexitats de les seues tasques.
Amb Anuk també al seu costat, el poder de Nox va créixer d'una manera que mai no hauria pogut imaginar. Però ja no es tractava només de complir la profecia: Nox havia arribat a ocupar un lloc especial al cor de Dec.
Junts, van treballar incansablement per trobar una cura mentre perfeccionen les habilitats màgiques de Nox. Cada dia era una batalla, però estaven decidits a triomfar a qualsevol preu.
