La nit (vol.1)

Capítol XXXI; L'emperadriu

Capítol XXXI; L'emperadriu
L'emperadriu

Els ulls de Sira brillaven amb una llum freda, i les seves mans estaven envoltades per una aura blava i cristal·lina. El poder del gel es manifestava al seu voltant, preparat per ser alliberat.

—Encara no ha acabat, Nox, —va dir Sira.

Nox va observar a Sira durant un moment, adonant-se que, tot i la ràbia en la seva veu, hi havia una ombra de dubte en els seus ulls. Alara, encara debilitada pel combat, es va aixecar amb dificultat i es va situar al costat de Sira, la seva presència reforçant el poder de la llum.

—No puc deixar que això continuï, Sira, —va dir Nox amb una calma estranya, mentre els seus ulls es trobaven amb els de la seva germana i la seva neboda—. Aquesta lluita no ens portarà enlloc.

Sira va alçar les seves mans, alliberant un corrent de gel que va avançar cap a Nox a una velocitat impressionant. Però abans que el gel pogués arribar a ella, Nox va fer un moviment ràpid amb la mà, i les ombres que la rodejaven es van elevar com una barrera, absorbint el poder de Sira.

—Ja n'hi ha prou! —va cridar Nox—. No continuaré lluitant amb vosaltres. El que us passi a partir d'ara és cosa vostra, però no permetré que feu més mal ni a mi ni a ningú més.

Amb un moviment fluid, Nox va invocar una energia antiga i poderosa, una força que havia romàs adormida dins seu fins aquell moment. Les ombres al seu voltant van començar a girar, combinant-se amb una llum fosca que va créixer en intensitat. Va alçar les mans cap al cel, i una onada de foscor es va estendre per tot el bosc, cobrint-lo amb una espessa capa de gel negre. El vent es va aturar, i un silenci sobrenatural va caure sobre tot.

Sira i Alara van sentir una força invisible que les atrapava, immobilitzant-les al seu lloc. El gel que les envoltava començà a formar un mur, aixecant-se al seu voltant com una presó gèlida. Les dues es van mirar, intentant resistir, però el poder de Nox era massa gran.

—Nox! —va cridar Sira, intentant alliberar-se, però el gel es va tancar amb fermesa al seu voltant—. No pots fer això!

Nox va baixar les mans lentament, mirant amb tristesa el que estava fent, però sabia que no hi havia altra opció. El gel es va tancar completament, atrapant a Alara i Sira en una presó freda, semblant a la que havia mantingut a Alara captiva durant segles.

Des de dins de la seva presó gèlida, Alara va mirar a Sira amb una expressió de profunda tristesa. El gel que les separava començava a emetre una llum suau, gairebé imperceptible.

—Sira... —va murmurar Alara, la seva veu suau—. Ho sento tant... No volia que les coses acabessin així.

Sira va sentir un nus a la gola, veient com la llum al voltant d'Alara creixia en intensitat. Sabia que alguna cosa estava a punt de passar, alguna cosa que no podia evitar.

—Mare... —va dir Sira, la seva veu trencada—. No ho facis...

Alara va somriure amb tristesa, allargant una mà cap a Sira a través del gel. Tot i la barrera entre elles, Sira podia sentir la calor de l'amor de la seva mare travessant la fredor que les separava.

—Sira, —va dir Alara, amb les llàgrimes brillant als seus ulls—. Sempre t'he estimat, més del que mai podràs imaginar. I sempre ho faré. Però ara... és el meu torn de protegir-te.

La llum al voltant d'Alara va esclatar en una explosió de brillantor, travessant el gel i omplint l'espai amb una energia pura i lluminosa. El gel al seu voltant va començar a fissurar-se, i amb un últim sospir, Alara va dir:

—Tornaràs a veure'm, ho prometo Sira.

L'explosió de llum va ser tan intensa que Nox, des de fora, va haver de cobrir-se els ulls. Va sentir la terra tremolar sota els seus peus, i va veure com la llum i l'obscuritat començaven a entrellaçar-se, creant un vòrtex d'energia que va començar a esquinçar la realitat al seu voltant.