Nox ha crescut en un món ple de foscor, on la lluita diària és la seva realitat. Des de ben petita, ha hagut de fer front a la desesperació, la rebel·lia i la guerra. Enmig de tanta adversitat, troba un amor que sembla etern, però que acaba converti...
Un cop a casa, Nox i Will van començar immediatament a investigar l'ou resplendent que havien trobat a la nau Diemet. Amb cura, van col·locar l'ou sobre una taula i van començar a examinar-lo amb detall.
Nox estava immersa en la lectura concentrada del vell llibre antic sobre criatures misterioses quan, de sobte, va sentir una punxada aguda a la mà.
Amb sorpresa, va veure com una gota de sang caiguda de la ferida acabava aterrint sobre l'ou resplendent que tenia al costat. La gota no va romandre intacta, sinó que va ser absorbida amb una rapidesa sorprenent per la closca de l'ou, com si fos una esponja en assecar una taca d'aigua. El fenomen va deixar Nox perplexa, mentre observava com la sang desapareixia sense deixar rastre.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Amb sorpresa, Nox va analitzar com la sang no s'escampava ni ténia cap efecte visible sobre la closca de l'ou.
-Interessant...- va murmurar Nox, tot examinant la closca de l'ou amb curiositat.
No semblava tenir cap grata ni marca, i la manera en què la sang s'absorbia era estranya.
-Will, mira açò.- va dir Nox.
Will va deixar un moment la investigació que feia a l'ordinador, i va mirar cap a l'ou, on continuava l'espectacle ja quasi finalitzat de la sang de Nox sent absorbida.
-Què està passant? Estàs bé?- va preguntar Will, dubtes que no trobava resposta, que no eren lògiques.
-(Com pot ser que la sang no s'haja revelat?)-
-Estic bé, sols és un tall petit. Però, açò que acaba de passar... És estrany Will.- deia Nox.
Nox va continuar examinant l'ou, i Will es va girar i es va posar a buscar més informació sobre aquell ou.
Will estava immers en la investigació a l'ordinador. Les seves mans volaven sobre el teclat mentre buscava frenèticament informació sobre l'origen i la naturalesa de l'ou resplendent.
De sobte, una troballa va captar la seva atenció. En una pàgina perduda de l'arxiu, va trobar una referència a una antiga espècie coneguda com els Yons.
Segons la llegenda, aquestes criatures s'havien pensat que havien desaparegut fa milers d'anys. Es deia que eren les més malignes de totes, que portaven la destrucció i la mort allà on anaven.
Una de les coses que dia l'arxiu era: "Alguns creuen que l'últim Yon va ser eliminat fa milers d'anys. Altres afirmen que encara romanen en algun lloc, amagats en l'ombra, esperant l'oportunitat de tornar a emergir i portar caos al món una vegada més."
Will va sentir un calfred recórrer-li l'esquena en llegir aquestes línies, però no va ser fins que l'últim paràgraf va fer que li canvies l'expressió. La informació era alarmant, però el que realment el va impactar va ser una nota a peu de pàgina. Tot i que la informació era alarmant, va decidir mantenir aquesta última informació per a ell mateix.
