Nox ha crescut en un món ple de foscor, on la lluita diària és la seva realitat. Des de ben petita, ha hagut de fer front a la desesperació, la rebel·lia i la guerra. Enmig de tanta adversitat, troba un amor que sembla etern, però que acaba converti...
P3: Capítol XXVI; Pèrdua a Nicondis Pèrdua a Nicondis
Nox estava trencada per dins. Els dies passen lents mentre vagava per l'espai a bord de la nau Diemet, buscant un sentit a la seva existència. El dolor de la traïció de Will l'acompanyava constantment, com una ombra fosca que no podia esvair-se.
Passava la major part del temps en silenci, revisant una i altra vegada els records de Lumis i les decisions que l'havien portat fins aquí. Les estrelles passaven pel seu vidre, indiferents al seu patiment, mentre ella es preguntava si mai trobaria la pau que tant desitjava.
Un dia, mentre ajustava els sistemes de navegació de la nau, va detectar una anomalia en els instruments. Les pantalles van començar a parpellejar i una alarma es va activar, indicant un mal funcionament greu. Nox va intentar mantenir la calma, però la situació es va descontrolar ràpidament. La nau va començar a perdre el control, entrant en una espiral de descens.
—No, no ara! —va cridar Nox, lluitant per mantenir la nau estable.
Tot i els seus esforços, la nau es va veure atreta per la gravetat d'un planeta proper. Els instruments van indicar que es tracta de Nicondis, un planeta cobert per un vast desert de neu. Nox va fer tot el possible per atenuar l'impacte, però la velocitat i la desorientació van fer que fos una tasca gairebé impossible.
La nau es va estavellar amb un soroll eixordador, lliscant sobre la neu gelada abans de quedar-se finalment immòbil. L'impacte va ser devastador i Nox va ser llançada violentament contra els controls. Amb gran esforç, va aconseguir sortir de la nau estavellada.
La vista que la va rebre era impressionant: un paisatge ininterromput de neu, amb muntanyes gelades a l'horitzó. No hi havia senyals de vida, ni tan sols un rastre de vegetació. Tot semblava adormit sota el mantell blanc. Sorprenentment, Nox no sentia fred; el seu cos estava engarrotat pel dolor, però la temperatura no semblava afectar-la.
—On sóc? —va murmurar feblement, els llavis ressecs pel fred.
Amb gran esforç, va començar a explorar els voltants de la nau estavellada, buscant alguna cosa que li pogués servir per sobreviure en aquell entorn hostil. Les ferides i l'esgotament la debiliten, però la seva ànima volia seguir.
Finalment, a dures penes, Nox va aconseguir aixecar la mirada i contemplar el paisatge de Nicondis. Tot el que veia era blanc, un immens desert de neu que semblava infinit. La vista la va colpir amb una barreja d'admiració i desesperació. Les llàgrimes es van barrejar amb la neu mentre cridava el nom de Lumis i lamenta la pèrdua de la seva confiança en Will.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
—He de trobar una manera de sobreviure —es va dir a si mateixa, amb veu tremolosa.
Va intentar moure's de nou, però el cansament era massa gran. Amb les forces minvades, va caure a la neu, el seu cos finalment cedint a l'esgotament. Les seves últimes pensaments van ser per Lumis i el vincle que havien compartit, i per la incertesa del seu futur en aquell planeta inhòspit.
