Historias cortas y leyendas

L'ignorància és perillosa(Part 2)

Aquelles persones marxaren del laboratori i Maica amb la curiositat penjant-li del cervell no tingué altra idea que tafanejar per una escena perillosa. El motiu que l'impulsava a cometre tal acte era el fet de que aquells hòmens no havien eixit per la porta si no que havien desaparegut misteriosament de la sala. Les petjades d'ells ressaltaven entre la pols de terra i acabaven davant d'una paret sense eixida, però era massa estrany i ja que son pare no anava a tornar a casa era millor fer alguna cosa productiva.

La ma de Maica es va moure soles, com si tinguera vida pròpia, cap a una xicoteta cosa que sobreeixia en la mateixa paret, d'un moment a l'altre hi havia un gran forat davant d'ella. Aquest conduïa a una gruta fosca i tenebrosa però això no li va impedir avançar.

Al final d'aquella gruta hi havia unes escales que pujaven cap a l'exterior, després de pujar-les Maica es va vorer en una sala plena de papers i una porta de ferro. Els papers eren tot anotacions i en totes posava ''Error'' en color roig travessant tot el document. Una volta revisats tocava mirar darrere de la porta, aquesta estava totalment rovellada i quasi li va costar més obrir-la que assimilar el que va vorer després. Pareixia una d'eixes sales que apareixien en les pel·lícules, tota plena de lliteres amb lo que pareixien cossos coberts per mantes blanques ensanguinades. Al fons hi havien cilindres de vidre que contenien segurament l'experiment en la seua penúltima fase, persones que no eren persones. Un d'ells pareixia el cos d'una xiqueta, aquest tenia el cap d'una espècie de robot i els ulls oberts de par en par com si la estiguera observant en deteniment. Maica tenia la boca oberta de par en par també i l'espant que li produïa aquella escena va fer que donara marxa arrere però en la porta va aparèixer un home musculós que li bloquejà l'eixida i darrere d'ell es trobava un home que Maica coneixia a la perfecció, era Carles, l'ajudant i ma dreta de son pare!!! Carles tenia a la cara un malèvol somriure:

-Vaja, vaja... Aquesta part no entrava en els meus plans... però millor encara, més diversió...

-Com pots haver fet aquesta barbaritat?? -Digué Maica aterrada i sorpresa a la volta-. Estàs boig?

-Xiqueta tu no podràs entendre mai la situació però te la explicaré. Fa uns mesos el teu pare va descobrir el major esdeveniment del segle... una bactèria capaç de modificar el cervell d'una persona morta o... viva i amb una central de comandament per manipular-ho es podrien crear els primers humans artificials però el teu pare te la mentalitat molt tancada i no podia apreciar el tresor que tenia a les seues mans aixina que jo em vaig apoderar de la seua investigació en secret. Després de moltes proves, molts subjectes havia aconseguit tres prototips perfectes i sense falles i ara una xiqueta com tu no m'arruïnarà els plans... Francesc activa al prototip E-45 i tanca la porta... estic desitjant vorer lo que pot fer.

Aixina va fer aquell home i després ambdós eixiren de la sala, en cinc minuts el robot s'activaria i segurament Maica no tornaria a vorer la llum del sol, l'únic que se li havia passat a aquell home era que ella encara tenia el seu mòbil i tancant els ulls va demanar a deu que son pare tinguera el mòbil encès.

Albert havia tornat feia poc de treballar i passejava d'un extrem a l'altre del saló esperant a que la seua filla tornara, no parava de mirar el rellotge molt preocupat quan va rebre el missatge de Maica:

Pare ajuda, estic tancada a alguna espècie de sala secreta, el teu ajudant ma tancant ací, ta furtat la teua investigació i ara vol matar-me, em trobaràs al laboratori, en la paret blanca del teu despatx hi ha una cosa que sobreïx això obrirà l'entrada, vine ràpid per favor!!!!!!!!!

No donava crèdit, sabia que Carles havia actuat estranyament els últims dies però no que haguera arribat tan lluny. Sense perdre temps agafà el seu cotxe i es dirigí al laboratori.

Allí Maica buscava la forma d'obrir la porta, el robot que anava a activar-se era el que tenia cos de xiqueta i els seus ulls es tornaven cada vegada més rojos com si tingueren set de sang. La porta estava completament bloquejada i els pensaments de Maica es tornaven cada vegada més negres fins que la seua moral decaigué completament, segurament son pare no havia vist el missatge, el robot s'activaria en 2 minuts i ella moriria sense remei.

Havia arribat el moment final cinc segons, soles cinc segons per ha morir, Maica ja tremolava de la por. El robot començava a moure's i les llums parpellejaven seguidament...click, ja no hi havia marxa arrere. Els moviments lents de aquella cosa prompte es transformaren en el so del vidre trencant-se i les seues petjades sonaren fortes i decidides, va girar el cap sobre si mateixa i digué ''Ja vaig''. Corregué en la intenció de esclafar a Maica contra la porta però ella la esquivà ràpidament, aquell joc de persecució va prosseguir fins que el robot la va acorralar, apropant les seus mans començà a ofegar-la però de sobte Maica deixà de sentir aquelles mans al seu coll, en obrir els ulls va vorer com el robot jeia a terra immòbil, son pare es trobava amb 2 agents de policia davant seu. Maica corregué als braços de son pare donant gracies a que deu l'havia escoltat.

Després d'això Maica i son pare van prometre que mai parlarien d'aquell succés i mentre ells dos tornaven a la seua vida normal la policia ocultà tot aquell experiment amb la intenció de que ningú ho descobrira, Carles no va ser trobat i tot aquell incident caigué en l'oblit.

😍Segon premi Sambori 2016 😍