Com un angel de la guarda - Conte curt

cap. 9

ANEM AL CINEMA?

 

Ja començava a fer calor, el curs s’estava acabant, ja estàvem a la meitat del tercer trimestre. Aquell era un d’aquests dies en que no sembla que hagis d’anar a classe, un dia que semblava de ple estiu.

A l’escola fins i tot els professors arribaven tranquils i relaxats, tot semblava tenir un aire feliç i tranquil.

Per la tarda vaig arribar a casa amb aquelles ganes de seure al sofà i mirar la televisió fins a l’hora de sopar. L’única cosa que tenen de dolent aquests dies és que, si vas a l’escola, tot sembla passar més lent, fins i tot les hores de classe.

Així que vaig entrar a casa, vaig tirar la motxilla, vaig agafar el comandament de la tele  i em vaig llençar al sofà.

Al cap d’un moment va entrar la meva mare al menjador.

-Alicia –va dir –ha trucat aquell amic teu, en Jack –quan va haver dir això, va ser com si, per primera vegada en aquell dia, se m’encenguessin les neurones.

-Si? –vaig dir sorpresa –i que t’ha dit?

-M’ha dit que et pregunti so vols anar al cinema  amb ell aquesta tarda –va riure i em va mirar amb cara sorpresa, tot i que a la vegada curiosa, si va pensar de preguntar-me alguna cosa, no ho va fer, potser pensava que aquell no era el moment o que seria millor no fer comentaris estúpids que la posessin en un compromís.

Deu minuts més tard, quan ja havia superat aquell shock, el vaig trucar

-Abans he trucat per preguntar-te si volies venir al cinema –va dir –no hi erets i em va contestar la teva mare.

-Si ja ho se, ja m’ho ha dit.

-Llavors que dius?

-Si, val, a les sis a l’estació?

-D’acord, allà estaré

-Adéu

-Adéu

Venia de gust tenir la tarda lliure, tot i que la mare, sempre previsora, ja se n’havia assegurat de que quan arribés a casa, a la hora pactada, em tocaria rentar plats, posar la rentadora, anar a tirar les escombraries i plegar la roba.

Ja tornava a anar tard, quan vaig arribar, en Jack ja devia portar un quart d’hora esperant-me. A l’estació, per sort, tocava l’ombra i no hi feia molta calor. Per anar al cinema des de Santa Cristina, tot i que poca estona, has d’agafar el tren ja que, el cinema més proper és el de Platja d’Aro i està just a l’altre punta de la ciutat.

-Ho sento –vaig excusar-me –el meu pare no m’ha pogut portar en cotxe fins a l’estació i he hagut de venir caminat.

-No passa res –jo acabo d’arribar, també anava tard –va dir -.

Llavors va arribar el tren i varem marxar cap al cinema.

-Quina vols veure? –em va preguntar –bé, tampoc és que en facin moltes.

-Aquesta –vaig dir, senyalant amb el dit un cartell que hi havia a taquilla –sembla bona.

Va fer cara de sorprès, era una pel·lícula de comèdia i acció, segurament no s’esperava que jo triés aquesta pel·lícula. Tothom diu que tinc alguns gustos una mica estranys, tot i que no ho aparenti, si no em coneixes bé pots arribar a emportar-te una sorpresa

-Estàs segura? –va dir-me –pensava que n’escolliries una altra. Que bé –va murmurar –no m’avorriré, avui no.

Vam entrar al cinema. Que cavaller! Em va comprar les crispetes i l’entrada. La sala de la pel·lícula era la setze. Vam haver de córrer perquè la pel·lícula començava en cinc minuts.

La pel·lícula va estar molt bé, era una mica bèl·lica però em va agradar bastant. Va ser molt entretinguda. En Jack no es deuria creure que jo estigués mirant amb ell una pel·lícula  d’acció.

Al final la pel·lícula es va acabar convertint en sang i fetge i en Jack va començar a fer mala cara, jo es clar, després d’haver estat veient SAW i Destino final durant tota la meva vida, això ho podia aguantar.

-Estàs be? –vaig preguntar-li.

-Si, si... val, no, no estic bé, no suporto les pel·lícules de sang i fetge, pensava que era una pel·lícula d’acció normal –va dir-.

-Ho sento, es culpa meva –em vaig disculpar –no sabia que la pel·lícula fos així.

La pel·lícula no millorava, en tot cas anava cada vegada a pitjor, cada vegada moria més gent i es veia més sang. Vaig mirar en Jack, ja no aguantaria molta estona més, s’estava marejant.

-Sortim –vaig dir, i ell va ser el primer en aixecar-se de la butaca. Aquell dia ja l’havia cagat amb la pel·lícula d’acció, terror, esquarteraments i morts.

Quan ja havíem sortit del cinema se’m va disculpar.

-Ei, sento molt que no haguem pogut acabar de veure la pel·lícula, és que no puc suportar aquest tipus de coses, ho sento, de veritat.

-No passa re, tampoc era tan bona la pel·lícula –no volia que es quedés malament aquella nit –A més, la pel·lícula l’he triada jo, així que la culpa és meva. I ja que t’estaves marejant, si m’ho haguessis dit podríem haver sortit abans del cinema.

<<És que no volia quedar malament>> segurament pensava això.

Al final vam acabar sopant en un Viena que hi havia a prop del cinema.

Varem tornar a casa amb tren i a les deu ja era a casa.

Havia estat bé, menys la part del mareig, és clar.