Urpes

Capítol IV

El més interessant que va passar la següent setmana va ser que un pobre ocell es va estampar contra el vidre de la meva finestra.
Desesperada per fer alguna cosa interessant, vaig decidir sortir al pati del darrere de casa, ja que m'havien donat permís per estar allí, per poder estar una estona fora de les quatre parets de la meva habitació. I si tenia l'oportunitat, m'escaparia uns estona al bosc, tot hi que no em volia arriscar a perdre el poc estiu que em quedava.
Estava asseguda tranquil.lament a un gronxador vell que teniem al pati, quan se'm va apropar la meva mare.
-Alexandra, jo i el teu pare anem a sopar a casa uns amics. Tornarem tard. Ja saps les normes, a les 10 a dormir, fes sopar per a la teva germana i per a tu, i lògicament res de sortir de casa ni tu ni la teva germana. Ha quedat clar?
-Si...-vaig respondre.
-Doncs que es noti, perquè si alguna cosa no va bé el teu pare i jo ens n'assabentarem.
-Si...- cada cop tenia més ganes de que aquella conversa acabes.
-Bé, doncs ja tornarem, adéu.
-Adéu.

Era la meva oportunitat d'escapar-me, l'únic problema era la meva germana petita, que no me'n desfaria fàcilment.

Quan van ser les vuit i mitja vaig decidir que com més aviat sopéssim més temps tindria per escapar-me i més estona podria estar al bosc abans de que els meus pares tornessin.

Vaig preparar dos pizzes que vaig trobar a la nevera, i quan van estar fetes vaig cridar a la Cally, que curiosament per un cop a la vida va venir a l'instant.

-La teva és la vegetal, només hi havien dos pizzes i la de carn es per a mi, si no t'agrada et prepares una altra cosa.

-No, ja està bé, ja m'agrada.- va contestar ràpidament.

Que??!! La Cally sense replicar?? O s'havia enamorat o en tramava alguna, però mentre no m'influís a mi m'era igual. Així, jo em podia menjar tranquil.lament la pizza de carn, ja que sempre havia tingut una certa debilitat per ella.

Quan vam acabar, jo vaig anar a la sala d'estar, per esperar a que la Cally se'n anés a la seva habitació, per poder sortir sense problemes.

La sala d'estar era prou gran. S'hi entrava per una porta de doble fulla. En una meitat de la sala hi havia una taula amb capacitat per a 12 persones, amb una gran llum penjant del sostre. L'altre meitat de la sala
l'ocupaven principalment un sofà i dues butaques de pell, davant una gran llar de foc de pedra blanca polida, al costat de la qual hi havia una televisió de pantalla plana. La veritat és que no em podia queixar, tenia la sort d'haver nascut a una família amb poder i diners, tot hi que mai havia sentit la necessitat de tant poder i riquesa, no m'agradava tenir coses molt cares ni molta roba, només la necessària.

Ja portava una bona estona en silenci, esperant a que la Cally s'adormis i jo pogués sortir sense que se'n adones, quan vaig sortir de la sala d'estar vaig anar direcció el lavabo per poder sortir per la finestra i no haver'me d'endur claus ni obrir la porta, ja que feia massa soroll. Però llavors vaig xocar contra alguna cosa, que no havia d'estar en aquell lloc, i, igual que jo,  es va queixar al colpejar amb mi. Em vaig espantar, no hi han gaires mobles que es moguin sols i que es queixin quan hi xoques. Encara espantada, vaig decidir intentar apropar-m'he al paraigüer del costat de la porta d'entrada, per poder agafar alguna cosa per defensar-m'he, i de pas encendre el llum per l'interruptor del costat de la porta,quan de sobte, quan vaig trobar l'interruptor, una cosa càlida em va tocar, era una mà, la mà de l'intrús. Vaig agafar un paraigües amb l'altra mà i li vaig clavar un bon cop amb tota la meva força, l'intrús va enretirar la mà ofegant un crit de dolor i jo vaig aprofitar per encendre el llum per poder acabar amb ell.