Urpes

Capítol V

- Cally!- vaig exclamar- Què fas? On anaves?
-Això em pregunto jo? No hauries d'estar a la teva habitació?
-Ets tu la que t'estaves fent la adormida a la teva habitació.- S'estava ficant nerviosa, l'havia descobert - I ara em vols dir on anaves? O ara em diràs que ets somnàmbula?

-Jo...- havia guanyat, m'ho confessava-
Espera- merda- I tu, on anaves? I ara no em diguis que sempre vas per casa amb roba de carrer.

Merda, merda i més merda! Perquè sempre havia de ficar el nas on no li demanaven!

-Mira, fem una cosa. Jo no dic res als pares si tu tampoc els hi dius.

-I com sé que no els hi diràs?

- Perquè llavors tu també els hi dius i no hi sortim guanyant cap de les dues.- ja estava, no tenia excuses.

-D'acord , però com se'n assabentin saps que rebràs tu, no?

-Total, ja no em poden castigar més.

-Tu mateixa, però pensa que els pares arriben a les dues.

-Dacord. Ah, per cert , no beguis massa, que es nota molt.

-Qué? Com ho saps que bec?

-No sóc tonta.- Ja estava, no em delateria, hi tenia massa a perdre.

-No ho diguis als pares, siusplau.

-Tu no dius res, jo no dic res.

-Dacord, fins les dues.- I va marxar per la porta.

Quan vaig sortir, vaig anar directe al bosc, tenia poc menys de quatre hores de llibertat, despres, potser no podria tornar a sortir. Aixi que vaig decidir endinsar-me el màxim al bosc.

Unes dues hores més tard, vaig arribar al final del bosc, l'únic cop que recordava haver arribat fins aquell punt era el dia en el que havia conegut en Mick i en Jimmy, semblava que havia passat una eternitat de tot allò, i a demés no recordava com havia aribat tant lluny.

Tot i així, vaig decidir anar una mica més lluny, tenia prou temps, i no tenia gaires ganes de tornar a casa.

Quan sorties del bosc et trobaves una gran esplanada de plantes i flors silvestres, que ho tenyien tot de diferents colors. Era un lloc preciós, em feia pena no haver-l'ho descobert abans.

A l'altre costat de l'esplanada, s'hi trobava el bosc en el que m'havia despertat una setmana enrere.

Vaig decidir que, preferia quedar-me una estona en aquella esplanada, i tornar a casa, ja que no em volia arriscar a arribar tard, però, just en aquell moment vaig sentir un soroll de branques trencant s'he just darrere meu, em vaig girar i vaig ser a temps de veure dos grans animals marxant en direcció contraria a mi.

Semblaven llops, però eren més grans del que jo havia vist algun cop en fotografies. Un tenia el pelatge marró clar, amb diversos tons, i era una mica més alt que el segon, que, aquest tenia el pelatge més fosc.
Però, perqué fugien? Si haguessin volgut haurien pogut acabar amb mi amb dos segons. Sempre m'havien dit que els llops eren animals molt ferotges, i molt territorials, i que una persona desarmada mai podria acabar amb cap d'ells, i a la meva ciutat, tenien molt mala fama, per molts era l'animal més perillos que hi havia, i per això mai ens deixaven endinsar nos al bosc, perque deien que a l'altre costat hi habitaven molts llops. Però en aquell moment no m'havia semblat que fossin aixi, més aviat havien marxat espantats.

Despres d'allò , vaig decidir tornar a casa, no hem volia arriscar a ser el sopar d'aquelles bèsties .

Vaig tardar poc més d'un hora i quart per tornar a casa, com que estava espantada i ja em sabia el camí vaig fer més via. Quan vaig ser al pati del darrere, me'n vaig enrecordar de la meva germana. Si havia sortit amb els seus amics de sempre segurament hauría begut de més, i si per algun motiu els llops que havia vist decidien apropar-s'he a la ciutat i els trobaven no tindrien cap possibilitat d'escapar-s'he. Ademés, estava tardant molt a tornar, i en qualsevol moment podrien arribar els pares i si ella no hi era ja hem podria anar preparant per perdre la llibertat que em quedava, tot hi que dubtava que me'n quedes.

Ja estava decidit, com que sabia on acostumaven a anar el grupet de la meva germana per passar la estona, hi vaig anar directe, tenia uns quaranta minuts per poder tornar amb ella.

Vaig arribar al skate parc, que era el seu punt de reunió, i per sort estaven allí, però es veia d'una hora lluny que cap era capaç d'aguantar-s'he dret dos segons. Em vaig dirigir cap a la meva germana decidida a que, si calia, m'emportaria a la força, ja jo que tenia molta més força. Entre crits dels seus companys, i intents d'espentes, vaig aconseguir, despres de moltes queixes, treure a la meva germana d'aquell merder, i com que anava tant borratxa, no sabia que estava passant realment, aixi que vaig poder endur-me'la cap a casa.

Com que feia massa pudor a alcohol, la vaig duxar i l'hi vaig ficar el pijama per ficar-la al llit, finalmet vaig tirar colonia per la habitació , perque era un habit que tenia ella i així dissimulava més les restes d'olor que poguessin quedar. Em vaig prometre que tot allò li faria pagar.

Els pares van arribar poc després , però jo no m'havia pogut adormir, no parava de pensar en els dos llops que m'havia trobat al bosc i la seva extranya reacció. I amb el poc que ens havia faltat perque ens pillessin els pares.