Urpes

Capítol VI

L'endemà ,  tot hi només haver dormit quatre hores em vaig aixecar prou aviat. Tots tenien ressaca , així que tindria el matí tranquil, i el vaig passar al jardí prenent el sol.

Com que no havia esmorzat, al cap d'unes hores, la gana va vencer la mandra , i vaig decidir anar a buscar alguna cosa a la cuina, però just quan m'estva aixecant, alguna coas es va moure entre els arbres del bosc del costat. Alló ja començava a ser massa extrany, portava unes setmanes que cada cop que sortia de casa, tenia la sensació de que algú m'observava, i més d'un cop, quan estava sola alguna cosa es movia sense l'ajuda del vent, i m'estava començant a espantar. Tot hi aixi vaig decidir anar a mirar si veia alguna cosa, tot hi que desitjava que no tornes a ser un llop.

Com que no havia vist res vaig decidir tornar a casa, perque la gana m'estava matant, pero just abans de creuar l'última filera d'arbres, vaig veure una cosa extranya al terra, era la petjada d'un humà descalç, alló no era gens normal i m'estava  espantant, així, que vaig tornar a casa rapidament, vaig tancar la porta i vaig pujar a la meva habitació on em vaig quedar fins que la meva germana es va despertar.
Vaig baixar a la cuina per trobar-me amb ella, havia d'explicar-l'hi unes quantes coses abans de que els nostres pares es despertessin.

-Cally, crec que em deus una explicació...
-Alex, ho sento, pero no recordo res del que va passar ahir, només se que havia quedat amb uns amics pero no se que va passar després.
-Com que no saps que va passar, doncs el que va passar és que no arribaves i ja era molt tard, aixi que et vaig anar a buscar i et vaig trobar al skate parc i estaves tant borratxa que no t'aguantaves. Practicament et vaig haver d'arrastrar fins a casa i et vaig haver de dutxar per treure't la pudor a alcohol i ficar-t'he al llit. Encara no sé com no et vaig haver de portar a un hospital- mentres l'hi explicava tot aixo ella intentava assimilar-ho i feia cara de morir-se de vergonya, pero ja li estava bé, aixi la següent vegada vigilaria més.
-Ostres, ho sento molt, no sé en que estava pensant. Diga'm que els pares no se'n van enterar.
-D'aixó t'anava a parlar- necessitavem una história creïble i saber la perfectament les dues, sinó els pares ho podrien descobrir - si els pares pregunten, vam estar les dues sopant pizzes i mirant una peli que feien per la tele, si pregunten el títol dius que no ten recordes. A les 10:15 ja erem.al llit i si pregunten per el tema de la peli dius que era sobre una parella que anava de vacances i l'home moria en un accident de cotxe.- mentres esperava a que la meva germana es despertes havia mirat quines pel·lícules havien fet la nit anterior entre les 9 i les 10 per poder tenir una história més creïble.- Ha quedat tot clar? tens algun dubte?
-Sí, mi capitana. No, mi capitana- va dir en un to burleta que no em feia cap gracia així que me la vaig mirar malament- que sí, tranquila, tot clar, i gràcies per tot el que vas fer ahir.
-No ho vaig fer per tu, si et pillaven també em perjudicava a mi.- i era cert, ella estava sota la meva responsabilitat .
Com que ja l'hi havia explicat tot ja estava més tranquil·la , així que vaig pujar a la meva habitació i em vaig quedar mirant series al portatil.
No vaig ser concient de quina hora era fins que la meva mare va trucar a la porta de la meva habitació mentres entrava. 
-Alex, s'ha de preparar el dinar i parar taula, fes via a baixar.
-Si, mare, ara baixo.
-Fes via.- I va tancar la porta.
Vaig deixar el portatil encès per seguir després de dinar i vaig anar a parar taula, quan vaig arribar a baix els pares estaven parlant a la cuina amb un sobre blanc davant, quan hem van sentir em van preguntar com havia anat la nit abans i jo els hi vaig explicar la história que haviem quedat amb ma germana. Quan vaig acabar hem van fer una altre pregunta.
-Encara no l'has obert?- no entenia de que em parlaven.
-El que?-vaig pregumtar.
-El sobre de les notes, o es que no el vols obrir?- Òndia, no me'n recordava que aquell dia arribaven les notes.
-Clar que el vull obrir.-Deia mentres l'agafava.
En part estava nerviosa per el que hi pugues dir, pero també sabia que em mereixia com a mínim un set.
El vaig obrir i vaig començar a llegir interiorment fins que vaig arribar a la nota de Biologia.
-Com? Només un sis?- no m'ho podia creure, tantes hores estudiant per aquesta nota? Estava segura que m'havia anat millor, pero vaig continuar llegint en veu alta.- La felicito per la nota trimestral i per la nota de l'examen de recuperació, en el que va treure un 9,65, pero em descep el fet de que tinguent la possivilitat de treure tant bona nota no la aprofites avans. Com ja sap les normes del departament no em permeten posar-l'hi més nota. Li desitjo un bon estiu.- Em vaig quedar en silenci reflexionant el que acavaba de llegir, havia tret un 9,65 a l'examen, no m'ho podia creure.
-Bé, la teva mare i jo et voliem felicitar- va començar el meu pare- creiem que t'has esforçat molt, cosa que hauties d'haver fet abans com diu el teu professor, pero com que finalment has demostrat una mica més d'interès per treure millors notes creiem que és just que et treiem el castig, pero amb la condició de que has de ser a casa a les 10 en punt, sense excuses.
-D'acord.- era el millor dia d'estiu fins al moment, no m'ho podia creure.
-Ah, i el móbil a partir de les 10 damunt de la taula de la cuina. Ha quedat clar- Em deia la meva mare mentres  em tornava el mòbil.
-Sí- Bum, combo, no m'ho podia creure, havia de ser un somni, que els hi havien donat a la festa? Pero tant m'era, vaig correr a la meva habitació vaig enviar un missatge a les meves amiges, i tot just vaig apretar el botó d'enviar la meva mare cridava que feia deu minuts que hauriem d'estar parant la taula.

A la tarda vaig demanar per sortir amb la Pati i l'Esme, ja que haviem quedat per poder posar-me al dia de tot el que havia passat.
Com que em van donar permis, a les 5 ja estavem les tres a casa de la Pati, on haviem quedat, ja que els seus pares no hi eren.
Un cop a la seva habitació em van explicar que la Pati s'havia liat amb un dels nois més guapos de la classe i la Esme estava sortint amb un noi un any més gran.

-I tu que, no hi ha cap noi que et cridi la atenció?- Ja hi erem, sempre anaven preguntant el mateix i jo sempre responia el mateix.
La veritat és que mai havia sortit ni havia passat res interessant entre jo i cap altre persona, i de moment no tenia intenció que passes.
-No, de moment tot segueix igual.
-No m'ho puc creure, res, mai?
-No, ja us ho he dit mil cops.
-D'acord , pero prometens que serem les primeres en saber-ho. 
-Tranquila Pati, sereu les primeres, a qui més li podria explicar?
-Tens raó.- Va contestar l'Esme, mig en broma.

Durant la resta de la tarda vam passar parlant de diverses coses.

De tornada a casa em va començar a fer mal el cap, em trobava marejada, aixi que quan vaig arribar a casa hem vaig ficar directe al llit.
L'endemà no hem vaig despertar fins les 10, quan la meva mare em va venir a preguntar perque no m'aixecava, quan li vaig explicar es va ficar molt nerviosa i va anar a trucar al metge, el mateix metge de sempre. Només havia anat un cop a un hospotal i tansols per visitar a algú ingressat. Si jo hem trobava malament venia el mateix metge de sempre a casa, en Billy.
Havia estat una nit horrible, quasi no havia dormit i no parava de suar.

Quan va arribar, despres de parlar amb la meva mare, va entrar a la meva habitació, on em trobava jo, i em va fer la revisió de sempre i unes quantes preguntes sobre on estava quan em vaig començar a trobar malament, quan va ser, i que feia.

Despres va tornar a parlar amb la meva mare. Tot hi que crec que no volien que els sentis, vaig poder escoltar gran part de la conversa.

-Que creus que pot ser?-a la meva mare se la notava preocupada.
-No hem vull arriscar, pero crec que esta passant, no ho podem evitar, hi havia un 50% de possibilitats de que succeís.
-Oh...Déu meu, i ara que farem? Ho acabaran descobrint. I a ella com l'hi expliquem?
-De moment jo no m'arriscaria a donar-l'hi cap tipus de medicació, pot ser que no reaccioni bé. I jo esperaria a que estigues millor per explicar-l'hi tot. Aixo pot durar uns quants dies.

De que parlaven, que era el que estava passant, que m'havien d'explicar?

Finalment el mal de panxa i el mal de cap em van vencer i vaig haver d'intentar dormir per ignorar una mica el dolor.