AMOR PER L'ANÒNIM

Capítol 6: Descobrint una mentida (I)

-------------------------

Només vaig estar tres dies indisposada. I la rutina tornà a ser la mateixa de sempre.

El pare no era a casa per qüestió de feina, ma mare que feia l'esmorzar, el meu germà que m'empudegava... . Sí, tot era perfecte

O això creia.

------------------------------------------------------------------

Vaig sortir de casa juntament amb el meu germà. Com sempre, la mare aguaitava des del darrere del marc de la porta, que donava entrada a la finca.

Des de la llunyania, vegué uns nois que s'apropaven a tota velocitat amb patinets i bicicletes. El rostre del meu germà es va il·luminar. Deixí anar un sospir d'alleujament. << Gràcies a déu que els bandarres dels amics del meu germà han aparegut! No hauria tornat a suportar marxar amb ell>>.

Me'ls vaig estar mirant com es distanciaven entre els primers raigs verges del sol. Aquests, m'il·luminaven els ulls i alhora, em dificultaven la vista. Tot i que eren quasi inapreciables, dèbils, purs, donaven peu a que la nit s'havia acabat i que començava un altre calorós dia d'estiu.

------------------------------------

Caminant tranquil·lament pel carrer, vaig veure un company de feina del meu pare que passejava. No duia cap mena d'uniforme ni placa. <<Què estrany>>vaig pensar. Però no em preocupà massa.

Quan em va veure, vingué corrents a saludar-me.

- Hola Laura, guapa. Com estàs? -aquelles paraules les va acompanyar amb dos petons.

-Bé. Que el teu torn de feia ja ha acabat? - al fons, tenia alguna cosa que m'inquietava.

- Ui si fa hores que ha acabat! Més o menys per allà les 2 del matí -tenia un somriure llarg a la cara.

- I... I sap res del meu pare? - allò ja era sospitós.

- Mmm... No l'he vist d'ençà que ha acabat el torn - l'expressió va canviar. Les mans li tremolaven, encara que ell ho volgués dissimular remenant-se-les.

No vaig gosar a articular cap més paraula.

No tenia ni forces per aixecar la mà per acomiadar-me. Només pogué elevar mínimament el cap per saludar. I seguí cap al meu destí.

----------------------------------------------

L'institut va ser un infern. No m'importava res. Estava com atordida, com si m'aguesin injectat el calmant dels animals.

Vaig allunyar als meus amics més precitats, sense adonar-me'n que també els hi feia mal.

-----------------------------------------------

Sort que ja s'havia acabat. Pensava tornar a casa i interrogar al meu pare, per veure què passava.

-----------------------------------------------

Però no em vaig atrevir. Quan veia als meus pares rient i fent-se petons, feliços, se'm feia un nus a la gola.

Després de mi, va arribar al meu germà. Va saludar a la mare, però al pare no li va dir res. Bàsicament com sempre.

- Aniol, vols fer el favor de saludar al teu pare d'una vegada!? - ella estava enfurismada.

- Perquè he de saludar a aquest individu? Deixeu-me en pau!

I marxava enfadat. La mare sempre el cridava perquè tornés, però el pare, sempre l'aturava.

Mai m'havia preocupat molt això però avui...

m'inquietava.

-----------------------------------------

Estava a la meva habitació, fent deures, quan vaig sentir que els meus pares estaven parlant. No vaig gosar sortir-ne, perquè no es tallessin quan em veiessin.

Em vaig donar compte que amb un tres i no res, ja era amb l'orella a la porta. <<Però que estic fent!>>. deia sorpresa >> . Tot i sabent-ho, no em moguí. No aconseguí escoltar-ho tot però més o menys la cosa anava per aquí:

- Amor meu.....em necessiten a la feina.......fins a les 12 del migdia.

- Però.....tan tard?

- Sí, no s'hi pot fer res... adéu.

Un pensament egoista em va passar-me pel cap << L'he de seguir>> Sabia que allò no estava bé, però volia aconseguir descobrir allò que preocupava al meu cor.

Vaig agafar un ponxo* marró, unes ulleres de sol, un una gorra negra. Però tot i que era a finals d'estiu, feia massa calor. Així que em vaig canviar la roba que duia ara, per uns shorts texans i una brusa de tirants negra.

Ja estava llesta!

--------------------------

*ponxo: una mena d'abric llarg i ample, sense mànigues definides per posar els braços.