SEGONA PART DE LA HISTÒRIA "AMOR PER L'ANÒNIM".
M'allunyo ràpidament. No puc deixar que vegi la meva cara...no puc deixar que sàpiga qui sóc. M'he arriscat molt apropant-me a casa seva. Ara tinc por... . M'haurà vist? Sap que vaig al seu institut? Sap... que sóc un any més gra-
Uns crits de gent desesperada en direcció contrària a la meva, em trenquen els pensaments feixucs i preocupants. No espero ni un segon a arrencar a córrer en veure un cos flàccid descendir des del cel. Les gotes de suor, fresques per la humitat, regalimaven en veure-la apropant-se a gran velocitat cap a terra. <<Idiota, què fas! >;;; >;;; .
Corro com mai havia corregut. Em desespero com mai m'havia desesperat. No volia que fos així...no es tractava d'acabar-me enamorant d'ella... . En principi solament era un joc, un divertiment, simplement una aposta amb en Xavi. No hauria d'haver acceptat mai... Només pel plaer d'estar amb la seva germana... .
Un plaer que va acabar tan de pressa com va començar. Tan idiota he sigut... tot sabent que no li agradava a la Sandra, vaig voler intentar-ho... i just quan semblava que ella m'havia començat a agafar afecte, em trobo lligat amb aquesta noia... La Laura.
M'estic afogant. No puc córrer més. Les cames no em donen per més.
Però així i tot segueixo esforçant-me. Quasi arribo... quasi... arribo.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
No puc treure ells ulls de sobre de la noia més bonica de la classe. Com camina, com es mou, com somriu... t'enamora fins a l'última cèl·lula.
Mai hem parlat. Cada dia la veig passar corrents pel meu costat, desprenent una olor a mimosa barrejada la de lavanda que olores mentre camines pel carrer. I els seus cabells rossos, brillants, fan que l'escena sigui perfecta.
Si tan sols li pogués dir hola...
Bé, impossible. Sempre estic a la seva ombra, d'esquena a mi. Així i tot soc feliç; feliç de veure-la cada dia somrient, volant amb aquelles ales envoltades de l'or del seu cabell.
No puc expressar aquest sentiment, tan irreal. Sé que mai em podré apropar a ella, però puc contemplar-la des de la llunyania, d'esquena.
Sandra, t'estimo.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Què puc fer? Com la puc salvar? Sóc idiota, no se m'acut res...
La veig caient a centímetres de sobre me-
PAM!
ANOTACIÓ: a causa del poc seguiment de les publicacions, pot ser que no us en recordeu de'n Xavier. És el noi que molestava a la Laura al capítol ODIO ALS NOIS.
Merci per seguir aquesta història ^^. Espero que us agradii ^^
YOU ARE READING
AMOR PER L'ANÒNIM
RomanceLa Laura, és una noia de 17 anys, que odia els nois a mort. De fet, tampoc creu en l'amor i tampoc es vol enamorar mai. Un dia, els seus pares li compren un mòbil. Al cap d'un temps, comença a rebre missatges diàriament d'algú desconegut. Al pr...
