El regal (III)

279 16 15
                                    


L'única vegada... l'única vegada que havia estat tan a prop de descobrir qui era...i l'estava perdent.
No podia marxar, així, sense més. L'atraparia... fos com fos... .
Però ell començà a girar la mirada. Em deixava de... veure. Veia com la seva cabellera, canosa per la neu, s'anava girant fins a centrar-se a marxar, a un pas poc ferm... insegur.
Aquí, el meu cor va esclatar. L'adrenalina em corria per les venes. Els meus sentiments cridaven el que no podia parlar. Tant, que la mà em relliscà i vaig caure d'un 6è pis.
------------
En un instant, els forts batecs s'aturaren, i els sentiments es desbordaven en gotes d'aigua. En canvi, s'intercanviaren per unes preguntes:
<<Des de quan... aquesta desesperació per algú que ni conec? D'on havia sortit tal sentiment per ell?>>.
Mentre no m'adonava del perill que corria, la meva ment volava, intentant desxifrar l'enigma més gran: el meu cor.

AMOR PER L'ANÒNIMWhere stories live. Discover now