La nit és el meu malson

Capítol 3: Notes sentimentals

Havien transcorregut bastants dies des de l'últim malson. De moment no s'havia tornat a repetir, i tampoc n'havia tingut de semblants. Ella sovint tenia somnis si més no, un tan estranys; depenia de l'època: alguns cops eren somnis d'exàmens, o proves rellevants; d'altres, i aquest succeïa força sovint, imaginava el seu cos caient des d'un alt bloc de pisos, caient pel carrer, o desplomant-se en una piscina. Per què aquests, i no d'altres? Per què caient, i no volant? Per què perdent el tren, i no arribant a temps per poder agafar-lo? Pensava ella. Cap dels seus amics i amigues havia experimentat tal fixació amb els somnis que vivien; només la Diana s'hi havia capficat. Comportava mals de cap o investigacions a part? Doncs segurament sí, i de fet, ja estava convençuda; demanaria consell a un especialista. Encara no sabia qui i a on, però ho tenia força clar, volia saber què li passava, per què havia arribat fins al punt de l'addicció i la paranoia.

- Ei! Quina nota has tret, Diana?- deia una noia rossa, d'ulls verds i llavis rogencs.
- Uf... Doncs no és que m'hagi anat massa bé... Tu què has tret, Àlex?
- A mi m'ha anat millor, pel que veig. He tret un nou.
- Un nou?! Però si la pràctica era molt complicada...
- Tampoc ho era tant... Però tan mala nota has tret?
- Un cinc.- va apartar la mirada cap al costat dret, intentant amagar el seu rostre avergonyit i un pèl vermell.
- Bé, com a mínim està aprovat, no?- la seva mà es va passejar dolçament pel rostre de la Diana, aixecant-li el cap lentament, per tot seguit esbossar-li un petit somriure.
- Sí, però no és pas la nota que jo esperava...
- Tranquil·la. El pròxim cop t'ajudo a fer la pràctica.
- Gràcies, però no vull que ningú influeixi en la meva nota. Si és la que em mereixo, m'hauré d'aguantar.
- Bé... Com vulguis... Si canvies d'opinió ja saps que jo hi seré per ajudar-te en el que faci falta.
- Gràcies, però, per què?
- Què vols dir? A què et refereixes amb aquest per què?
- Home, doncs que pràcticament no mantenim contacte, i avui ja hem parlat més que en tot el curs. A part, que justament has anat a parar a una noia que precisament no és la que treu millors notes...
L'Àlex es va quedar glaçada; era pregunta que no s'esperava pas. Tot i quedar-se congelada, a continuació la seva pell blanca com la neu es va posar rosada, que feien conjunt amb els seus prims i definits llavis.
- Diana, t'he de comentar una cosa.