La nit és el meu malson

Capítol 7: La nina monarca

Els últims dies a la universitat havien sigut d'allò més tranquils. Tot i que no hi havien hagut exàmens, la Diana havia continuat amb les regulars notes de les pràctiques del laboratori, que es mantenien vora del cinc i mig. Cada cop estava més desanimada en els estudis, ja que no arribava a entendre com una noia que havia sigut tota la vida de notables i excel·lents, ara tan sols es podia conformar en un simple i constant suficient.
- Doncs així que al final et vas repensar allò d'anar al metge?
- Bé, sí, no és ben bé un metge, sinó que aniré a una psicoanalista.
- Aha... I com la vas trobar?
- Mira, Clara, jo la única cosa que vaig fer va ser posar-me a internet i buscar psicoanalistes per aquí a prop de Barcelona, i ella va ser de les primeres persones que em van sortir.
- Quan tens la visita?
- Avui a les sis de la tarda; d'aquí a dues hores. Tinc visita amb la Doctora Könichin o Königlich o no sé quin nom alemany força estrany.
- Una noia alemanya?
- Sí, què passa? És que potser la coneixes?
- No serà pas la Doctora Königin, oi?
- Això! I què li passa a aquesta dona perquè tu la coneguis?
- És una noia que anava a la meva escola, uns quants cursos per sobre meu. Sempre destacava per la seva llarga cabellera rossa, i la seva cara de nina de porcellana. Em pregunto si encara deu ser igual.
- Tan jove és?
- Sí, deu tenir uns cinc anys més que jo.
- Déu n'hi do... Ja et diré a veure si ha canviat en algun aspecte.

Tot just després de sortir de la universitat, la Diana se'n va anar cap a casa, per arreglar-se i deixar la motxilla carregada dels llibres i el portàtil.
Cap allà dos quarts de sis es va disposar a marxar de casa. S'havia canviat la roba; quedant-se així amb uns pantalons blau marí fosc arrapats a les seves llargues cames i una camisa blanca sense botons d'un teixit sintèntic. Va substituir la motxilla de cotó de color verd militar que feia servir per anar a la universitat per una bossa de mà negra de cuir, que penjava del seu braç dret.
Tenia pensat fer el recorregut amb el metro. Va agafar la línia 3 en direcció Trinitat Nova, i, després d'esperar asseguda durant deu minuts, va arribar a l'estació de Passeig de Gràcia. Segons la pàgina web de la Doctora, la seva consulta es trobava al carrer de Casp, a tan sols una cantonada d'on es trobava llavors.
Barcelona es trobava plena de turistes per aquestes dates; el Nadal omplia de llums i colors els carrers de la ciutat. En aquella hora gairebé ja era completament fosc; tan sols es podia veure una petita claror del Sol, que donava unes suaus tonalitats taronges i vermelles al blau cel, que a mesura que augmentava la seva altitud, també augmentava la seva tonalitat fosca.
Finalment, la Diana va aconseguir arribar a la consulta just a temps. Va trucar el timbre de l'entrada, i a continuació va entrar per la gran porta modernista que donava al carrer. Va haver de pujar bastants escales, ja que l'oficina es trobava al cinquè pis i no hi havia ni un sol ascensor. En abastar la seva meta, va tornar a prémer un timbre, i automàticament se li va obrir la porta blanca de fusta de roure amb un recobriment plàstic. Tan sols havia fet una passa quan d'una de les habitacions en va sortir una dona.
- Bona tarda. Sóc la Doctora Königin, passi si us plau.