La nit és el meu malson

Capítol 11: Cites...?

Quan la Diana va sortir de la consulta va estar a punt de caure en la temptació d'obrir el paperet, però va voler ser-li fidel. Un cop va haver arribat a casa, es va ficar la mà dins la butxaca i llegí atentament el paper:

"Sé que no m'has fet cas i no t'has ficat una camisa. Truca'm quan arribis a casa, vull parlar amb tu tranquil·lament, sense estar una davant de l'altra.

676904456"

En deixar la bossa de mà que portava, va agafar el mòbil i va decidir trucar el número de telèfon del paper.
- Diana?
- Hola, Nicole.
- Hola guapa. Ja has arribat a casa, o és que potser no t'has pogut resistir i a mig camí ja has trucat?
- No, ja sóc a casa. De què volies parlar?
- Només era per dir-te a veure si volies quedar algun dia d'aquests, fora d'hores de teràpia; ja saps, per conèixer-nos millor. Pensa que d'aquesta manera és possible que potser també arribi a entendre el perquè dels teus somnis.
- Mm... Val, però vaig una mica atrafegada amb tot el tema de la uni i tal. Divendres?
- D'acord, em sembla bé. Recorda portar camisa cordada.
- Per què sempre insisteixes tant amb el fet de portar camises amb botons? No ho sé, depèn de com em cansa un pèl ja el tema.
- Ja ho coneixeràs d'aquí a uns dies, no pateixis.
- Bé, penjo que necessito estudiar, que la carrera de Medicina no es fa tota soleta. Adéu si au.
- Adéu, adéu.
Cites amistoses fora d'hores de cites terapèutiques...?