La nit és el meu malson

Capítol 8: Ruby?

Una noia alta i morena va aparèixer de darrere una de les portes com per art de màgia. No s'assemblava gens a la descripció feta anteriorment per la Clara; pràcticament no havia encertat en res. Portava el cabell curt i era d'un color negre tirant cap a un blau fosc amb reflexos morats. Tenia un pentinat força rapat del darrere, i en canvi, per davant, deixava caure tres o quatre manyocs en diagonal, que requeien sobre el costat esquerre. Tenia una cara ovalada, amb els pòmuls força reforçats. Les seves fosques i depilades celles estaven en una sintonia perfecte amb el verd poma dels seus ulls, que lluïen una fina capa de maquillatge. Els seus llavis, gruixuts i carnosos, estaven lleugerament pintats d'un color carmesí, un dels colors de la passió. Vestia una camisa de botons d'un blau de Prússia, que combinava a la perfecció amb els pantalons blancs arrapats a les seves delicades cames i amb les sabates de taló d'agulla negres. No duia cap tipus de bracelets ni collars ni arracades, tan sols les peces de roba.
Era una dona que li resultava força familiar, però que no arribava a identificar amb qui s'assemblava.
- Hola. Tenia visita ara amb - la dona es va acostar lentament fins a la posició on es trobava, i li va passar la mà lleugerament per la seva espatlla.
- Tu deus ser la Diana, oi?
La Diana va notar que ja des d'un bon començament la tutejava, cosa que tampoc va trobar del tot bé, però ella va preferir continuar tractant-la de vostè.
- Sí.
- Vine, acompanya'm.
La va dur fins a una sala que hi havia al final del llarg passadís, que tenia boniques vistes de l'Eixample de Barcelona. L'habitació tan sols tenia dos sofàs, l'un davant de l'altre, amb una petita taula entremig, una planta de bambú en una de les cantonades i un bonic llum de disseny penjat del sostre que no deixava ningú indiferent.
- Assenta't.
Va asseure's en un dels dos sofàs, i en canvi, la Doctora va quedar-se dempeus, i va obrir una caixa de cigarretes de color vermell.
- T'importa si...?
- Ah no, no pateixi.
- En vols?
- No, gràcies però no fumo.
- Com vulguis. - llavors sí que ja va procedir a asseure's al còmode i tou sofà gris. Va obrir una carpeta, de la qual en va treure un full en blanc i bolígraf negre.- Bé, comencem?
- D'acord.
- A veure, primer em presentaré; jo sóc la Doctora Königin, però si us plau, no em diguis Doctora ni em parlis de vostè, que em fa veure més gran del que sóc; diga'm Nicole. Aquesta és tan sols una curta visita d'avaluació del pacient i de veure cap a quin camí hem de seguir, per això és gratuita, perquè és només una prova. Si fos el cas que o bé sigui un tema que aquí no tractem massa bé i que és possible que en altres clíniques puguin tractar millor el problema o que quedis satisfeta del tracte o de l'avaluació, tens les portes obertes per marxar quan vulguis, sense cap mena de càrrega addicional. Després d'aquesta pesada i llarga introducció, passem al que interessa. Explica'm, què et passa?
- Doncs mira, ja des de fa un temps, que els meus somnis no és que siguin massa lúcids, i la veritat és que em preocupa. Més que res és que aquests somnis són constants, i alguns s'han arribat a repetir fins a set o vuit cops en poc temps.
La Nicole anava fent pipades mentre parava atenció a la descripció de la Diana.
- Només és això?
- Ho trobes poc?
- No, no. És simplement que això que t'està passant, és força normal; però bé, si has vingut aquí per analitzar els somnis, ho podrem fer, no ho dubtis. Bé, doncs gràcies per haver vingut; ara només cal que m'omplis aquest petit qüestionari, m'apuntis el telèfon en aquest paper per si de cas succeix algun imprevist i confirmem la següent visita si és que has quedat satisfeta.
- Ah, però la visita ja acabat?
- Sí, sé que ha sigut curta, però tan sols era per saber què et passava.
- D'acord, doncs t'ompliré el formulari.
- Val, et va bé que tornem a quedar... Divendres a la mateixa hora?
- Sí, em va bé. He de firmar aquí? - va assenyalar la part inferior dreta del full.
- Sí, aquí mateix. I sobretot no t'oblidis del telèfon.
- Ja està.
La Diana es va aixecar tot agafant la seva bossa de mà.
- Val, doncs quedem així.
- Sí, perfecte.
- Ah, i per cert, tot i que aquesta camisa blanca t'afavoreix molt amb aquest color lila del cabell, per la següent cita et podries posar una camisa de botons, si és que pot ser, ésclar.
- Algun problema amb la meva camisa?
- No, no hi ara. És simplement que trobo que són més boniques. És tan sols una opinió personal, res més. Ens veiem divendres, passi-ho bé.
- Igualment, gràcies. Adéu.
Havia firmat el paper, però el fet de ser descarada no li treia ningú.