PERQUÈ NO EM DIUS QUE M'ESTIMES?

12. No em faltis mai

ANTERIORMENT A PNEDQM

E: Que et creus que fas Jake? No pots anar empentant a tohom que se'm acosti!

Jake: No es qualsevol, es el Justin! Es un cabron no saps res d'ell!

E: El conec més que tu! No ets el mateix que abans, mira amb que t'has convertit!

J: Ell no t'estima, jo si! Per ell ets un capritx per mi ho ets tot!

E: am-mm tindriem que parlar amb privat... - s'ha posat nerviosa, això vol dir que l'importo - Ens pots deixar Justin?

justin : ja marxo, us deixo tortolitos! Sempre sera ell, no? Mai em donaràs una oportunitat! Ets molt agoista, sempre penses amb tu! - i marxa cabrejat, em sento super malament per l'Emily, es tot mentida, pero l'ha deixat a la friendzone, ho entenc però no tenia cap dret!

E : no es verit-aa-at, noo? - diu sanglotant

Jake : no te'l creguis, ets una de les persones més amables que he conegut - i l'abraço per confortar-la.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

POV EMILY

Feia tan temps que no tenia tanta necesitat d'algu, realment m'importa, més del que m'agradaria, en els seus braços si està genial, per una banda aquest sentiment es sent super bé pero per l'altre em persegueix la seva imatge dient-me lo puta que era. Per aixo encara no el puc perdonar, pero tiempo al tiempo...

Desprès d'una estona em susurra a l'orella:

- Que et sembla si anem a fer un cafe i aixi et relaxes? - asenteixo amb el cap, ens dirigim a la cafeteria "Monkey's", es de les tipiques cafeteries de cupcakes i que sempre estan plenes. Pero aquest dijous plujos estava buit. El Jake va anar a comprar un cupcake de vainilla i una xocolata calenta per mi mentres que ell es comprava un cupcake de menta (els seus preferits) i un cafe amb llet. Quan ho deixa tot a la taula, li dono les gracies, no ens dirigim la paraula, estem en un silenci, no un silenci incomode sino un silenci agradable, pero el veig neguitos com si em tingues que dir algo, fins que ho diu i em cau l'anima al terra.

J : Saps? Ojala poguessim estar en aquesta situació sense problemes, com abans, tu i jo contra el món, trobo a faltar tot de tu, el teu somriure absurd, quan no entens una ironia o indirecta, quan em miraves amb els teus ulls perfectes, i sobretot només la sensació d'estar a prop teu.Pero suposo que tot no dura per sempre, ho sigui que pots entendre si et demano que ens distanciem durant un temps, que no intentis parlar, que ni em miris, vull que siguis feliç amb qui sigui, creu-te que aixo em fa més mal a mi que tu, pero simplement oblida'm i continua amb la teva vida. - li anaven caient llagrimes, fent que em vingues de gust plorar.

E: Estas de broma,no? Jo volia lluitar per tu, perque mai havia sentit res igual, digue-li destí o el que vulguis pero sabia que acabaria tornant amb tu, perque separar-me de tu se'm fa impossible, ets irreemplaçable,sense tu res té senti. Uggg, em fa molta rabia, he lluitat molt per nosaltres i tu simplement et rendeixes, ets un covard, teniem un amor intens del que la gent parlava i que tothom voldria tindre, perque simplement no pots lluitar per mi. Pero potser tens rao, tindriem que donar-nos temps i no fer-nos més mal, adeu... - li dic mentres li faig el nostre ultim peto, es nota desde lluny que també l'esta disfrutant pero em tinc que separar abans que desaparegui la meva cordura.

I aixi ho faig, surto al carrer on a començat a ploure, pero no necessito paraiguas, la pluja m'encanta.Perque no potser com les pelicules i ell surt a buscar-me? A si, ja ho recordo aixo es la vida real i aquests events son imposibles. Aquest sentiment m'alivia pero a la vegada em fa molt mal, joder perque fa tan mal l'amor?

Buenoo... capitol mes o menys llarg. Que tal tot? Despres de molt he tornar, tinc plantejat corregir-la i millorar l'historia i dir-vos que només queden 2 capítols (1 capítol i l'epileg), si de cas despres potser faig capitols extres....

namastebitxes