El camí a sein Kampf

CAPÍTULO 3: With my help you can do it

🎗 PoV

Ha passat ja una setmana desde que vaig començar aquest amarg camí que em portaria lluny de la meva pàtria. No puc evitar sentir-me identificada amb el president Companys, fins al punt en el que he pensat en canviar el meu cognom, doncs tots dos sabem molt bé que es l'exili.

Bueno, en realitat encara no estic fora de la terreta. L'Anne i jo vem decidir que seria millor anar cap a Bèlgica seguint una ruta verda, ja que així no contaminem i a sobre conectem amb la natura. A ella se li van omplir els ulls de veritable il.lusió quan vaig plantejar que al passar tant de temps juntes segur que els nostres cicles menstruals es comprenetrarien. Sovint buïdem la nostra copa menstrual en un pí per a que creixi més fort i ella no pot evitar que una llàgrima s'escapi dels seus ulls.

L'Anne... De moment sol la tinc a ella. De la Carla sol tinc una foto deva desde que va marxar al Canadà

Palurda segueix incomunicada, no sé si és perquè està tenint problemes o perque està preparant la funció dels Pastorets. Sigui com sigui, les tradicions de la terra s'han de respectar i ella ho sap millor que ningú.

En tota aquesta setmana hem arribat fins a la Jonquera, amb un paissatge molt tranquil. Mares que utilitzen als seus fills de 5 mesos per a fer barricada, pares que calen foc als nens que consegueixen escapar per a així calentar-se una mica, o gent fent castells per atacar a la policia. Com he dit abans, tradicions de la terra s'han de respectar.

Estic sentada berenant un entrepà de fuet i allioli amb salsa de romesco quan l'Anne s'apropa a mi. Li regalo el meu somriure més amable, quan noto que s'apropa a mi, fins al punt en el que els nostres nassos es toquen. Allarga una mà que toca els meus llavis per a seguidament treurem un tros de fuet que tenía a les dents. És el gest romàntic més català que han tingut mai amb mi, i quan decideixo tornarsel, noto que algú m'agafa del coll.

La policía ha trepitjat als bebés en flames que feien de barricada i venen a per nosaltres. El policia m'allunya de la Anne i em fica la mà al coll. Em fa que el miri directament, somriu amb superioritat i comença a cirdar-me. Sento que res pot anar a pitjor quan de cop escolto una cançó:

"That should be me, holding your hand
That should be me, making you laugh
That should be me, this is so sad
That should be me
That should be me"

💪🏻 PoV

Cuando veo a ese policía agarrando a mi Mauchen así, chillándole que es una perroflauta y una sediciosa, que él se encargará de llevarla por el camino correcto, no puedo evitar sacar el bombo y poner esta canción. Porque es así, ese debería ser yo. Y me encargaré de serlo.

Al sonar la canción nuestras miradas se cruzan y veo como sus ojos se agrandan. Voy corriendo hacía ella, a rescatarla, a ser su príncipe. El policía se da cuenta y se pone en pose defensiva, pero es ahí cuando decido sacar la pistola.

-Bro... Tengo pistola porque soy un español de bien y nosotros podemos ir armados. Déjame a mi a la golpista

-Bro... -dice el policía entre lágrimas- perdón por dudar de ti. Pero no sé si podrás con ella es bastante sediciosa

-Tranquilo bro yo la venceré con mi intelecto.

El policía sonríe y se marcha. Ade cae al suelo y la ayudo a ponerse de pie

-Ash.. ¿qué haces aquí?

-He venido a por ti, Ade. Yo te ayudaré a escapar. Este no es tu lugar

-¿Y cuál es mi lugar?

Mi corazón chilla un "mis brazos!" pero mi cabeza es más sensata.

-Pronto lo descubrirás-le digo mientras guiño el ojo. A su vez extiendo mi mano para que la agarre- por ahora tranquilizate. Y por favor, ten en cuenta algo: with my help, you can do it. I can't be no superman but for you'll be a superhuman.

-Ash..-me dice entre lágrimas- eso es una canción de One Direction. Y de las viejas!!

Ade no duda en darme la mano y venir hacía mí.

------

Bueno libdas hoy capitulo relargo!!! Decidado a mis fans de COLOMBIA MEDELLÍN estoy segura de que Ash las ama a todas y también las sacaría a la pizarra!!!