CAMP DE GIRA-SOLS

Il·legalitats (18)

La setmana ha estat plena d'entregues, classes infumables i poques hores de son. En H i en Louis han anat trobant-se pels passadissos de la uni, i amb mirades i carícies s'han fet entendre el que volien dir-se, ja que no han pogut quedar cap tarda.

Ja és divendres, i aquest finde en Louis baixa cap al poble: fa unes dues setmanes que no hi va, i té ganes de veure la família.

Encara que no hagin quedat gens, han estat parlant tot el dia per Whats, recordant-se les ganes que tenen de veure's i de poder repetir un dia plegats.

Diumenge. Després d'haver recarregat energies a Tortosa, en Louis torna cap a Barcelona amb l'últim tren. Quan arriba al pis, obre la porta i se li dibuixa un somriure d'orella a orella: hi ha en Niall i en Harry mirant la tele al sofà.

L: Hola, ja sóc aquí!

N: Hola bro, t'hem trobat a faltar aquest finde.

En Harry s'aixeca i li fa una abraçada d'aquelles que omplen, mentre li diu a l'orella "des de dilluns que et trobo a faltar". I en Louis li respon "Esperava molt molt molt aquesta abraçada".

Sopen un kebab tots tres, i quan és hora d'anar a dormir, en Harry diu que ha d'anar cap a casa, que avui no pot quedar-se. Es despedeixen d'ell i queden en veure's a la uni per planejar alguna tarde plegats.

Quan ja era a la porta...

L: HARRY! Que havia oblidat donar-te una cosa... El meu avi avui abans de marxar m'ha donat dues bosses de taronges, m'ha dit que us les portés als amics de la ciutat, que no sabeu lo que són les taronges bones de veritat.

H: Ai, què bé! Doncs digues-li que moltes gràcies, jope, que maco.

Després d'això, es despedeixen i marxa cap a casa seva.

Dilluns.

Arriben Niall i Louis a classe, i pel passadís veuen que tothom està molt excitat i cridant. Primer no entenen què passa, fins que escolten algú dir "AQUEST FINDE SE VIENEN LES MARROS". I els dos amics es miren i comencen a saltar de la emoció.

Les Marrocolònies són dos dies de festa organitzades PER i només PELS de comunicació, on, en resum, es dorm poc, es beu molt, i es juga encara més. En Louis i en Niall ja van anar-hi l'any passat, però aquest any hi tornaran, i faran un cop de mà per a que surti perfecte.

N: Lluiset tiu, que les marros seran una bogeria, que és el teu últim any i ho has de rebentar tot.

L: Fua, quines ganes. Me penso beure fins l'aigua dels testos. Jo pago aquesta tarda ja.

N: Sí, sí, jo també.

L: També li pago a en H.

N: BUA si si si si, el colem. Ha de venir.

...

Arriben a la cafeteria i està en Harry sol a una taula esperant-los.

N: Tetttttt!

H: Brosssss

L: Hola cuqui, aquest finde ja tens plan.

H: Ah sí? Sou els meus mànagers que em planifiqueu els dies?

N: Exactament, jo no ho hagués dit millor.

H: I de què es tracta aquest cop?

L: De les marros.

H: Si home, jo no hi puc anar que no sóc del vostre grau!

L: I què, però vens amb mi. Tu pagues i entres, ningú et dirà res.