Ja surt el sol, i encara que durant tota la nit no s'ha sentit un silenci sepulcral, ara comença a haver-hi més xivarri que mentre dormien. Van anar a dormir vora les 5:30 de la matinada, i ara, a les 11:30, no hi havia qui els aixequés del llit.
La festa havia de continuar tot i tenir moltíssima son i ressaca; encara els quedava l'últim dia de Marros, i s'ho estaven passant genial. Està tothom al pati de l'alberg esmorzant, asseguts a terra, alguns amb cadires i taules... hi ha molt bon ambient.
Estudiant 1: BON DIA A TOTHOM! Us sembla bona idea llegir la Marrobústia ara abans de dinar?
Estudiant 2: Sí, sí, sí, que ara tenim a tothom apalancat i ens escoltaran.
La Marrobústia és una versió d'una bústia on durant tot el dia d'ahir i la nit la gent hi van anar deixant missatges anònims a qualsevol de les persones que hi havia a les colònies. Ara anàven a llegir les notes en veu alta.
N: Bua tets quins nervis jo trifàsic en vaig escriure unes quantes.
L: Ai tu... portaves una maraca a sobre ahir... ballaves que semblaves una baldufa.
H: Espero que no haguéssis firmat a cap de les notetes, Nialler, a veure si ara te faran un exposed en tota regla.
N: CALLA CALLA QUE NO HO RECORDO... merda em suen les mans.
L: Au, passa, tanoca. Seiem aquí a primera fila que no me'n vull perdre ni una.
Estudiant 1: En aquesta hi diu... "Anna, m'agrades des del primer dia que vam entrar a la uni. Mai he sapigut com dir-t'ho... suposo que hauré de viure amb això per sempre."
Tots els estudiants: OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH...
Estudiant 2: Ep ep ep, atents a aquesta... "Niall, no ballis tan bé que em fots trempar". - tothom esclata a riure i a xiular. En Harry i en Louis el fan aixecar per a que balli una miqueta, i ell (com no?) s'aixeca i balla.
Niall: H0STIA QUI HA SIGUT????? A veure... ja em pensava que sensual ho era, PERÒ TANT? - diu en conya rient mentre remena les caderes.
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Estudiant 1: Vinga, comencem amb les 3 últimes... Aquesta diu així... "Harry i Louis... aquí hay tema pero vamos... a nosaltres no ens enganyeu". Es fa un silenci al pati quan el company acaba de llegir la nota. En uns segons la gent és una barreja de riures, xiuxiuejos i mirades cap a la parella.
En Louis mira cap als que llegeixen les cartes i posa els ulls com a plats. En Harry no aixeca el cap, mira fixament a terra i juga tocant amb les mans les pedres.
L'estudiant que ha llegit la carta veu que ha generat una diversitat de sentiments i que no els ha sentat gaire bé que es compartís aquell missatge amb veu alta, així que ràpidament diu: "I... PASSEM A LA ÚLTIMA NOTA DE LA MARROBÚSTIA... atentes!" però l'atenció de la gent ja no hi és amb la bústia; sol els miren a ells dos.
