En Niall i en Louis van passar-se tota la nit parlant. Bé, en Louis parlava i en Niall l'escoltava. Entre alguns plors i bastantes rialles, finalment va sincerar-se del tot i li va explicar quines eren les seves pors respecte arribar a tenir una relació de més que amistat amb en H. No sabia si això faria que es trenqués la seva amistat en el cas que no sortís bé, no volia, tampoc, portar mals rollos al grup d'amics, volia que tot fós guai i divertit, com ho havia estat fins ara des de fa uns mesos, quan van coneixe's. En Niall, li anava donant la seva opinió de tot el que li explicava el seu amic, tan si era bona com si no, ell va ser sincer en tot el que estava dient, i en Louis li estarà eternament agraït.
*Conversa de la nit anterior*
N: Així que... nueva parejita a la vista.
L: No tio, para, que si hagués de passar algo entre l'H i jo, que ho veig impossible, tampoc voldria que s'anés sabent per la uni i tal.
N: Bueno, entenc que ara fa super poc que els dos ho heu deixat amb les novies, i tampoc cal que la gent es lucri del bombazo i vagi tafanejant sobre vosaltres.
L: Ai Niall es que sol de pensar en com seria estar amb ell... - en Louis riu trobant surrealista l'escena, i es posa vermell. Però per què sóc tan tonto? Si ni tan sols sé si ell vol estar amb mi, ni si està preparat per parlar sobre que li agrado... Ni si vol fer el pas d'estar amb un tio... perquè no hi ha estat mai amb cap, i mai s'ha etiquetat...
N: Aiiiii mira'l que es posa vermellet, hahahahahaha és que ÉS raríssim. Pero mola, mola molt. I no sé, pot ser que primer li costi, o no ho accepti, i no tot és tan fàcil com ens pensem, però segur que valdrà la pena que parleu.
L: I ara què hauria de fer? Ell ni sap que no estic amb la Leo, ni sap el que hem parlat aquesta nit... a part, em va deixar el visto i em va esborrar el missatge que m'havia enviat.
N: Buenu, tu també vas esborrar-li a ell la teva disculpa. Coneixent al Harry, deu esperar a que ho parleu cara a cara, ja et dic jo que no et negarà una conversa per arreglar les coses.
L: Espero que no... Demà dilluns crec que té classe pel matí, així que potser pot quedar per la tarda...
N: Ui, no sé, no estic tan pendent com tu del seu horari jejejejejejejeje
L: Niall et mato prou ets ruc - riu i li tira un coixí a la cara.Dilluns.
En Louis s'ha llevat amb molt mal de panxa, aquell que se sent quan estàs amb neguit. Intenta mirar d'esmorzar alguna cosa, però no li apeteix res. S'asseu al sofà i es posa LQSA per distreure's una mica, i al no fer-li ni p*ta gràcia el capítol, ni la sèrie en general, apaga la tele. "Quina basura" - diu en veu alta. Mira l'hora i veu que ja fa mitja hora que hauria d'estar assegut a la única classe que tenia avui, així que... festa.
En Niall, que sí que ha assistit a classe, es troba en Harry pel passadís, i parlen de quedar per fer un treball aquesta tarda, ja que van justíssims de temps i l'han d'entregar aquesta setmana.
H: Tu, si hi ha de ser en Louis al pis, millor quedem a casa meva, que estic una mica mosca amb ell encara.
N: Que no tiu, que anem al pis, que en Louis no hi serà, ha quedat amb els del sindicat que ja en tenen un altra entre mans.
H: Bueno... d'acord. Doncs a les cinc faré cap.
N: Cool bro, ens veiem.Per l'hora de dinar, en L'ouis tampoc té gens de gana. Són les dues del migdia i arriba en N'iall:
N: Ieeeeep! Tio el cel està negríssim he vingut fent un esprint per no mullar-me. - diu mentre es treu la jaqueta i la penja - Ai, que no dines? - s'estranya quan veu en L'ouis al sofà.
L: Puf no sé, tinc l'estómac tancat, crec.
N: Ai ai ai ai ai, la meva mare quan no tinc gana sempre em diu "que estàs enamorat?", hahahaha...En L'ouis li fa una ganyota i s'agafa un Yatekomo de l'armari. En Niall fa el mateix, i dinen junts mentre li explica què han fet a classe i peten la xerrada.
16:56.
Sona el timbre del pis. En Niall obre la porta i saluda en Harry, que entra parlant fluixet perquè no se'n fia del que li ha dit el seu amic sobre que en Louis no hi seria.
ESTÁS LEYENDO
CAMP DE GIRA-SOLS
FanficLa vida dóna moltes voltes, però qui està predestinat, sempre torna al seu origen; sempre torna a casa.