Des de la biblioteca...

Capítol 1: CATA

CATA:

Tenia ganes de tirar-me per un pont. Estava molt estressada. Era diumenge a la tarda i portava tot el cap de setmana tancada a la biblioteca estudiant. Maleïts exàmens! Com et roben la felicitat. Ara, però, feia bastanta estona que no estudiava. Feia mitja hora que estava mirant el mòbil sense ganes de tornar a centrar la meva atenció cap als apunts. A més tenia molta gana i no em quedava menjar; ahir al vespre m'havia acabat l'últim paquet de Quelitas, al pis no quedava res i a sobre m'havia deixat la cartera a casa , per tant, no em podia comprar res a la màquina de fora. Conclusió: un desastre total.

Estava meditant si marxar o no a casa, quan de sobte el desconegut del davant em va parlar:

- Ei, pst, si tu. - va dir quan van veure que me'l vaig mirar pujant la vista cap a ell amb cara interrogant, ja que no estava entenent perquè em parlava si no ens coneixíem - Vinga va, ànims, tu pots, deixa el mòbil i concentra't!

Em vaig cabrejar a l'acte. Qui es creia que era per dir-me que em possés a estudiar de nou? Mon pare? Paternalismes a mi no, eh! Si vull mirar el mòbil i perdre el temps a la biblio, doncs ho faig! Total, que li importa a ell? Així que em vaig posar recta del tot, me'l vaig mirar bé cara a cara i just quan estava a punt de dir-li que em deixés tranquil·la, em va somriure i les paraules em van morir als llavis; aquell noi era maquíssim. M'estava somrient d'una manera molt tendra, i a sobre tenia clotets. Les persones amb clotets a les galtes són superiors. Va ser un crush instantani. Tot i això, vaig intentar recompondre'm ràpid; que siguis guapo no vol dir que tinguis el poder de posar-te on no et demanen.

- Perdona, no et volia molestar - es va disculpar abans que jo pogués obrir la boca - és que a mi, quan m'encanto, em va bé que em diguin que em concentri i doncs... nose... com portaves tanta estona mirant el mòbil... doncs he pensat que potser et passava el mateix. Perdó si t'ha molestat...

- Tranquil - vaig respondre xiuxiuejant. Realment no em podia enfadar amb ell després que em digués allò - En realitat tens raó... portava molta estona a la lluna... És que entre la gana que tinc i l'estona que fa que estic aquí asseguda tinc el cap com un bombo. Crec que aniré a casa i ja passo, total és probable que suspengui igualment.

- Que negativa dona.

- Negativa no, realista.

Va somriure de nou. Pfff que maco era! Em vaig fixar de nou en els clotets que apareixien a les seves galtes, i en la seva cara en general. Era molt guapo i estava força moreno, o almenys ho semblava perquè tenia els cabells tenyits d'un gris claret, quasi blanc. Molt despistada devia portar jo tota la tarda per no haver-me fixat abans en ell. Però bé, ja tenia un nou biblio crush.

- Vols fer una pausa? Tinc menjar.

Els ulls se'm van obrir com plats.

- És de debò? - vaig dir una mica més fort del que tocava tenint en compte que estàvem en una biblioteca - de debò, de debò? Amb el menjar no s'hi juga, eh.

- Sí - va dir fluixet, encara amb el somriure als llavis - va, anem ja cap a fora per no molestar - va afegir mirant amb cara de disculpa les persones que teníem assegudes al nostre costat, que començaven a llançar-nos mirades amb poca simpatia.

Vaig assentir i em vaig aixecar per posar-me la jaqueta, la bufanda i agafar el mòbil. Ell va fer el mateix, va agafar la seva tote bag i després de dir a les persones del costat si ens miraven les coses, ens vam dirigir cap a les escales per sortir fora de la biblioteca.

- Ei, per cert, com et dius? - vaig preguntar mentre pujàvem les escales. Era important saber el nom del meu nou crush. - jo em dic Caterina.

- Jo em dic Namjoon. Encantat.