Des de la biblioteca...

Capítol 10: SEOKJIN

CAPI 10: SEOKJIN:

Estava content. Estava molt content amb la decisió que havia pres. O això em creia. Una petita part de mi no podia evitar estar neguitosa, però jo, interpretant erròniament els meus sentiments, atribuïa l'inquietud que sentia a que per primer cop en mesos, estava content i per fi tenia clar el que volia fer amb la meva vida. "No, no és veritat, no estàs gens content. T'estàs equivocant". Però una punyetera veueta dins el meu cap, opinava el contrari.

Aquest sentiment de neguit i la punyetera veueta que l'acompanyava portaven instalats al meu cap des d'ahir al vespre, després d'haver fet la llista que m'havia ajudat a decidir-me d'una vegada per totes sobre el meu futur. Però tant m'era; havia decidit no fer-li cas, baixar-li el volum, i ignorar-la, perquè era la mateixa puta veueta que portava setmanes turmentant-me i fent-me sentir mal nòvio per no parlar amb el Namjoon, i ocasionant que la nostra relació es refredés. I total, de què m'havia servit? A què m'havia portat? A nombroses setmanes i moments incòmodes amb ell. Setmanes i moments que, en veritat, m'hauria pogut estalviar perfectament, ja que tal i com havien anat les coses, havia fet bé no dient res sobre el càsting.

Estava trastejant per casa, escoltant Colplay a tot drap i cantant ben fort anat d'un lloc a l'altre endreçant coses amb entusiasme fingit, com si m'agradés posar ordre a la meva vida després del merder emocional que creia haver superat. "Jin, no! Jin...". En un moment, em vaig aturar al mig del menjador del petit apartament i vaig fixar la vista en la paret de pissara del pis, on hi havia escrita una llista de pros i contres que havíem fet ahir a la nit la Moonbyul (la meva compi de pis i millor amiga) i jo.

Al mirar la pissarra, em va semblar que tot al meu voltant s'aturava, i vaig entrar en una mena de trànsit (alguns en dirien estar empanat, però jo sóc una drama queen i m'agrada ser extra). Allà dret. Al mig del menjador. Amb els ulls clavats a la pissarra, preguntant-me si feia bé, si havia estat realment sincer amb mi mateix quan ho havia escrit, i si havia fet bé de no parlar amb el Namjoon sobre el tema. Aquest últim dubte m'estava matant, perquè sabia que en realitat havia d'haver parlat amb ell, ho sabia. Però de veritat que ho havia intentat! Sobretot aquella última setmana. "Segur Jin, segur?". Sí, però no havia pogut! "Ho podies haver intentat molt més... Ocasions n'has tingut" QUE NO! No. Estava en un estat de negació total.

Vaig repassar mentalment la meva setmana buscant arguments per justificar-me. Dissabte havia quedat amb el Namjoon per la nit, però estaven també les amigues del Namjoon i després anàvem borratxos així que no va poder ser. Diumenge vam tenir ressaca i al vespre al pis va haver-hi l'incident del Han i el Yoongi, així que no va poder ser. Dilluns al matí hagués estat un bon moment perquè cap dels dos té classe, però el Namjoon s'havia despertat calent, i mentre jo feia l'esmorzar se'm va aparèixer en pilotes a la cuina i...

*Flashback diluns*

Estava fent crepes quan la porta de la cuina es va obrir. No em vaig girar perquè estava concentrat cuinant i perquè només podia ser el Namjoon, així que vaig continuar el que estava fent sense immutar-me. De sobte, mentre girava la massa de la crepe vaig notar les seves mans a la meva cintura i els seus llavis sobre la meva l'orella:

- Quina bona pinta - va xiuxiuejar-me entre petons suaus - Ah, i les crepes també.

Merda, vaig pensar, s'havia despertat catxondo. En realitat era normal, evidentment el nostres matins de dilluns a soles no els dedicàvem a fer mots encreuats. Però avui no podia ser, perquè necessitava de parlar amb ell.

- Namjoon no...

Vaig intentar tallar-lo, però va ser en và. Abans de que pogués acabar de pensar la frase que estava dient, em va començar a fer petons per l'orella i em va abraçar fort pel darrere, apropant-se molt a mi. Va ser llavors quan la vaig notar i els colors em van pujar a la cara. Merda.