Des de la biblioteca...

Capítol 7(a): CATA I YOONGI

CATA: 

Estava estirada al llit menjant sostre. No podia dormir i tampoc em volia llevar. Ja era de dia, molt més que de dia, de fet. Devien ser dos quarts d'una o alguna hora similar. No tenia ganes llevar-me perquè això implicaria notar la ressaca, fer-me menjar, menjar-me'l... D'acord, potser no són moltes coses, però quan es té ressaca tot costa molt.

Ara, en canvi, estirada al llit quasi no sentia mal de cap. M'agradava estar així. Perquè era molt conscient que de seguida que m'aixequés, em vindrien tots els mals.

Ahir a la nit quan el Namjoon i el Jin van marxar, la Marina i jo vam seguir bevent i vam acabar a un karaoke cantant La oreja de van gogh a ple pulmó. "Perfecte. Ressaca i mal de coll. Ja veuràs quan truquis a la mama i et senti la veu..." Òstia, la meva mare! Me n'havia oblidat. Ahir em va dir que li truqués aquest matí per dir-me alguna cosa important, crec. Quina mandra. Vaig agafar el meu mòbil per enviar-li un whats dient que li trucaria a la tarda. Estava fent lliscar les converses del whats fins a trobar la de la meva mare, quan vaig veure un final de conversa que em va sobtar:

Jungkook: *Aquest missatge s'ha eliminat*

Com? Vaig tardar uns segons a processar. Jo era l'última que li havia escrit. Ho sabia de sobres perquè havia obert el whats més d'un cop per rellegir la nostra conversa i mirar el seu vistako. Sóc una penosa i una masoquista. Ho sé. Que ningú em jutgi.

Sabia de sobres que jo no havia eliminat el meu missatge, i per això no estava entenent res. De sobte em va venir un flashback. "ESPERA! AHIR A LA NIT EM VA PARLAR!!!!" Vaig reprimir un crit! Era veritat. Ahir a la nit m'havia enviat missatges! Em sonava molt, però no em sonava que n'hi hagués cap d'eliminat... Encuriosida vaig obrir la conversa:

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

*Aquest missatge s’ha eliminat*

Em vaig quedar al·lucinant. Havia esborrat tots els missatges d'ahir. Quina ràbia recoi! "Què em va dir? Em va dir de quedar?..." De sobte em va venir un altre flashback. "Calla! Si tinc captura!" Vaig sortir del whats i vaig anar directa a la galeria, a buscar la captura, donant les gràcies a la Cata borratxa d'ahir a la nit per haver-la fet. La vaig trobar:

*Cts*

*Cats* 

*Cata heeeffei hilaaas pirrrsnyaaaaaaa*

*tss desprtaa?* 

*He viat visr vist a instta que soo* 

*que sii* 

*Voks quedaa i acaba lo de laltr dua??😏😏😏🔥* 

*Tinb gsnes dr veureeeetrer re* 

*ers moooiolt guaopaaa!!!!*  

Em vaig quedar de pasta de moniato. No sabia si riure, enfadar-me o posar-me contenta. De sobte tot em va venir al cap. M'havia escrit a les 5 del matí, quan estàvem a punt de marxar del karaoke. Al principi havia estat a punt de contestar-li i dir-li de quedar, però gràcies a la Marina vaig activar la meva actitud fuckgirl i li vaig fer captura en comptes de respondre-li. Un clau a les 5 del matí, de dues persones borratxes, que amb prou feines es coneixen, i que no han passat ni la nit juntes mai pot sortir bé.