Des de la biblioteca...

Capítol 3: NAMJOON

NAMJOON:

Estava molt cansat. Portava pràcticament tot el dia fora de casa. M'havia passat el matí a la biblioteca, després de dinar havia fet un examen i ara tornava de l'escola on treballava la majoria de tardes fent de professor de reforç. Ara estava per fi a punt d'arribar al pis. Només havia de pujar les punyeteres escales i ja hi seria. "Vinga va Nam! Gimnàs gratis!" vaig pensar mentre em carregava la bici a l'espatlla i començava a pujar al 4t pis sense ascensor. Realment era un pal haver de pujar i baixar la bicicleta, però no m'arriscava a què me la robessin un altre cop. Quan per fi vaig arribar al meu replà, vaig obrir la porta de casa, i un soroll mot fort va colpejar les meves orelles. Els meus companys de pis tenien la música a tot drap. Vaig deixar la bicicleta al rebedor i vaig anar cap al menjador. Allà em vaig trobar dos dels meus companys de pis, jugant a cartes a la taula del menjador amb l'altaveu a tot volum.

- Hei! Hola! HOLA! Ja sóc aquí. - Vaig dir alçant la veu perquè em sentissin - Per què collons teniu la música tan forta? Estem enfadats amb els del 3r un altre cop?

Quan em van veure em van saludar, i com a resposta a la meva pregunta un d'ells va agafar el mòbil del costat de l'altaveu i va abaixar gairebé del tot el volum mentre mirava les seves cartes. Automàticament vaig saber perquè tenien la música a tot drap. Tot i haver abaixat el volum, la casa no havia quedat en silenci.

- Ah! Ah! Ah! AH! Aquí, aquí! Ah! Ah!

- T'agrada? En vols més?

- Ah! Joder! Sí! Sí! Ah!

Els crits, provinents d'una de les habitacions, van quedar altre cop ofegats per la música perquè en Yoongi havia apujat el volum mentre feia una jugada que va fer que en Hoseok el maleís. Després d'escoltar els renecs que havia provocat la seva jugada mestra, va somriure de costat, va alçar la vista i em va preguntar:

- Per què dius si ens hem enfadat amb els del 3r de nou? Ha passat alguna cosa? Se t'han tornat a queixar de la bici?

Vaig negar amb el cap mentre deixava les coses sobre el sofà i m'asseia a la taula amb ells amb un somriure sota el nas provocat per l'actitud del meu amic. Així era en Yoongi. Un paio directe. No utilitzava 4 paraules si 3 ja li eren suficients. També era molt tranquil. Per això, a vegades, podia fer la sensació que passava de tot i semblar antipàtic, però no era veritat. Es preocupava molt per les coses, sobretot per les dels seus amics. De fet, quan els veïns del tercer s'havien queixat dient que no podia pujar la bici per l'escala va estar-se tota una setmana tocant música horrible al teclat amb el volum altíssim de 9 a 10 del vespre només per molestar; i un cop, que recollint la roba estesa, ens havia caigut una dessuadora del Hoseok i no ens la volien tornar, va comprar unes sabates de taló i se les posava per caminar per casa fent el màxim de soroll possible fins que ens la van tornar. (Ara teníem les sabates en una estanteria al mig del menjador com a símbol de victòria).

En Hoseok, en canvi, era molt diferent d'ell. Era molt enèrgic i extrovertit. Igual que en Yoongi, en Hoseok també es preocupava molt pels altres, però tenien maneres d'actuar molt diferents. Mentre que un era directe i passava ràpidament a l'acció (accions com posar la música a tot drap per molestar, no a accions com atonyinar a algú. De fet, en Yoongi era massa tranquil i pacífic per barallar-se amb algú) l'altre demostrava la seva preocupació i resolia els conflictes intentant parlar les coses amb tacte i abordar-les des de molts punts de vista (és a dir que s'enrotllava molt; tanmateix com és el meu amic de tota la vida prefereixo dir-ho així que queda més bonic). Tot i això, era bastant irònic que tot i l'actitud conciliadora d'en Hoseok, ell sí que s'havia arribat a barallar físicament amb algú. Com havien estat vegades contades i després sempre se'n penedia molt, nosaltres no li donàvem importància perquè no creiem que el nostre amic tingués problemes d'ira. De fet, les baralles sempre s'havien desencadenat quan estàvem de festa i algú es ficava amb nosaltres. Sempre recordaré quan fa tres anys al BBK (un festival de música de Bilbao) un parell d'imbècils homòfobs ens van començar a insultar a mi i al meu nòvio (La meva parella abans de conèixer el Jin). Nosaltres els anàvem a ignorar, però en Hoseok es va enfadar molt, els hi va demanar que es disculpessin; els xavals es van negar i després d'una discussió i molts crits els hi va clavar un cop de puny a la cara.