Des de la biblioteca...

Capítol 6: SEOKJIN

SEOKJIN:

Estava nerviós. Estava dins el metro, fent un trajecte normalíssim, de camí a veure el meu nòvio després de setmanes de trobades escasses i estava nerviós. Vaig estar a punt de girar cua tot enviant-li un missatge dient que estava cansat d'estar tot el dia fora pescant, però no ho podia fer. Primer perquè feia massa setmanes l'esquivava amb l'excusa d'estar cansat i potser s'estava fent molt evident. "No, Potser no. ÉS molt evident. Clar que s'ha adonat que l'esquives". Ja... Segur que se n'havia adonat i no m'havia dit res. Ell és així. Segon perquè ja estava a més de mig camí i li havia enviat una selfie al metro i tot. I tercer, perquè tenia moltes moltes ganes de veure'l. El trobava a faltar. "Ets burro. El trobes a faltar per culpa teva. Deixa d'esquivar-lo". Joder. Ja ho sé. Porto unes setmanes evitant-lo amb excuses de merda perquè sóc un covard. I a sobre ell ha fingit que no se n'adonava amb un somriure a la cara i m'ha estat donant espai. Sóc un imbècil que no se'l mereix. "Exacte. A més li estàs mentint a la cara. El Namjoon no mereix això." No, és clar que no ho mereix. Em vaig sentir com una merda. Tenia tantes ganes de veure'l, i alhora tan poques... Que difícil era tot.

"Digues-li ja." Ha! Com si fos tan fàcil. Li hauria d'haver dit feia setmanes. Quan ho vaig començar tot. Però no ho vaig fer en el seu moment perquè tenia por que li sapigués greu, i com em pensava que no seria res, vaig decidir estalviar-li un disgust absurd. Error. Ara la cosa s'havia fet més grossa, juntament amb la meva mentida, i ja no sabia que fer, perquè ara quan li digués li doldria segur. "Però cada dia que passa és pitjor. Digue-li ja." Sí, cada dia és pitjor, no obstant això també és cert que estic en un punt que ja no ve d'un dia. A més, encara pot quedar en res, la cosa; segurament d'aquí poc rebré una resposta negativa. "I si és positiva?" No ho serà. "Però..." No. "Igualment, no està bé mentir a la teva parella." No li menteixo, només li oculto una cosa... "És el mateix." PROU! Joder prou. Cada dia amb el mateix debat intern, que a sobre avui era totalment inútil perquè estava clar que al bar i amb dues amigues seves no li anava a dir. "Els exàmens, el bar... Sempre hi ha alguna excusa, eh." Demà li dic. Demà li dic segur.

Vaig anar al bar on estava amb les seves amigues. Quan em va veure va somriure. Uf, que maco és. Quines ganes de menjar-li la boca. "Jin controla't, estàs en un bar." I què?, seria només una morrejada tonta, ni que m'anés a posar sota la taula a menjar-li la... Vaig haver de parar d'imaginar-me coses o em posaria calent al mig del puto bar. Però en veritat... mare meva, quines ganes de menjar-li la polla.

Amb tots aquests pensaments dins el meu cap em vaig apropar, li vaig fer un petó suau als llavis i asseient-me al seu costat vaig saludar les dues noies. A la Cata ja la coneixia, a l'altra noia, la Marina, no. El Namjoon també l'havia conegut avui, però estaven els tres parlant molt animats, com si es coneguessin de tota la vida. La gran quantitat d'ampolles buides de cervesa que hi havia sobre la taula hi devia haver ajudat una mica, vaig suposar.

- Què? Quantes birres porteu? - Vaig voler saber - Unes quantes ja, no?

- Sí... Unes quantes... - va dir la Marina.

- La veritat és que anem una mica piripis. - va confessar el Namjoon deixant caure el cap a la meva espatlla un moment.

- Una mica no - va corregir-lo la Cata - bastant piripis.

- Doncs en aquest cas - Me'ls vaig mirar divertit mentre m'aixecava per anar a la barra a demanar - Vaig a posar-me al dia.

Vaig tornar al cap d'un minut amb un rom cola.

- Què?! Anem ja a cubates? - Va dir la Marina - Però si jo encara tinc aquesta birra quasi sencera.

- Començo jo per posar-me al dia - Vaig dir fent un glop gran - que vosaltres heu begut més. Necessito alguna cosa més forta que una birra per atrapar-vos.