Des de la biblioteca...

Capítol 5: MARINA

MARINA:

Estava ressacosa. Tirada al sofà mirant, naturalment, friends. Em feia mal el cap i el coll, i estava ratllada perquè demà havia de recitar un monòleg per una classe de l'IT (Institut del teatre) i estava mig afònica. Hauria d'estar fent exercicis per la veu, però em feia massa mandra i massa mal el cap. Quina agonia.

- Nena, un altre cop friends? Pots parar?

- Aiiii, Baek, deixe'm que tinc ressaca...

- Tia quina pena de veu eh.

- Calla, calla, que demà tinc monòleg... Ja veuràs que maco em quedarà amb aquesta veu de camionera... El profe em renya segur... "l'eina dels actors i les actrius és el seu cos, ens hem de cuidar, sobretot la veu". Pffff quin desastreeee.

- Pobreta - va dir irònicament mentre es reia de mi, cosa que li va fer guanyar-se una mala mirada per part meva - Vaig a la cuina a buscar-me sopar i després vinc, posa el BL que estem mirant, porfa.

- Valee baby, ara quan s'acabi el capítol.

Satisfet va marxar cap a la cuina. No entenc per què el Baekhyun li té tanta mania a friends. Sobretot al Ross. O sigui, entenc la mania cap al personatge, però s'ha d'admetre que sense ell la sèrie no avança, ell és qui desencadena la trama. El Jimin sempre diu que l'odia perquè s'ha embolicat amb massa tios amb actitud d'heterazo com ell. A veure, val, ho puc entendre, però, i qui no?

Vaig sentir que tornava de la cuina i entrava al menjador.

- Espera, que no s'ha acabat el capítol.

- No pateixis. Té. - I mentre s'asseia al sofà amb el seu sopar em va allargar una tassa fumejant - És una infusió. De gingebre, farigola, llimona i mel. Per la veu. Vigila que crema.

- BAEKHYUN MOLTES GRÀCIES, ETS UN AMOR!!

El vaig abraçar. Era el millor. Evidentment, després d'això vaig posar ràpidament el BL que estàvem mirant, que, per cert, en era una fantasia. De seguida estàvem els dos bavejant davant la pantalla. Culpa de la gran bellesa dels protagonistes.

- No s'hi val, a la vida real no n'hi ha d'homes així. - Es va queixar - jo en vull un!

- Jo tambéeee!

- Uau nena! - Va dir girant-se cap a mi i apuntant-me amenaçadorament amb el dir - Com t'atreveixes a dir això!?

- No t'entenc... - Vaig dir fent-me la despistada. En realitat sabia perfectament de què estava parlant.

- No m'entens? - Va indignar-se - I el noi sexy que hi havia avui esmorzant al menjador que ha sortit de la teva habitació què?

- Mmmm - Vaig sospirar fent-me la múrria perquè no volia parlar del tema.

- Mmmm, què? - Va dir-me rient - Aquesta nit has follat! I amb un tio molt sexy! Així que menys queixar-se.

- Ja Baek, però ja us ho he dit aquest matí. És un crio, i jo no vull un crio, vull un noi de la meva edat.

Va riure posant els ulls en blanc i no va dir res més. Li ho vaig agrair. Ahir havíem anat al teatre Romea a veure una obra, i després havíem acabat bevent i sortint a Apol·lo. Gran error perquè avui havíem tingut classe. A més, jo, no recordo gaire com, em vaig acabar embolicant amb un noi del meu curs. Grandíssim error perquè ell estava pillat de mi i jo no.

A l'institut del teatre, hi ha molta gent que s'apunta de més gran, com jo; per això quan vaig fer les proves i hi vaig entrar, no m'esperava trobar-me en una classe plena de post-adolescents; que era el que m'havia passat. No era que em caiguessin malament, ni em sentia superior a ells o alguna cosa per l'estil; però hi havia coses en les quals es notava la diferència d'edat; i el tema de lligar era una d'elles. La majoria dels meus companys de classe tenen 19 anys, i jo en tinc 25. 6 anys de diferència no són tants en realitat, però sí, si són amb aquestes edats.