Capítol 4: JUNGKOOK

97 5 103
                                    

JUNGKOOK:

Estava enfadat. Estava enfadat, i com no sabia (ni volia) dissimular-ho, doncs no ho feia, i punt. Vaig fer l'últim glop a la meva cervesa i la vaig deixar sobre la taula amb ràbia. Després, mentre esperava que el meu amic tornés del lavabo em vaig posar a mirar stories d'Instagram tan concentrat que no em vaig adonar que algú s'apropava a mi. Una veu que coneixia de sobres em va sobresaltar des de darrere:

- Què? Res interessant? Buscant desesperat un pla per no tornar a casa?

- Calla imbècil.

En Yugyeom acaba de tornar de dins el bar amb dues mitjanes. Me'l vaig mirar amb ràbia ( mig fingida, mig real) mentre es reia de mi i li feia un glop a una de les cerveses.

- Beu, beu - va dir fent un gest perquè agafés l'altra mitjana - que a aquesta convido jo.

- Home, més et val. Després de portar el meu ex a casa el mínim que pots fer és convidar-me a una cervesa. I encara em sembla poc. A totes les cerveses m'hauries de convidar. Mínim una setmana de cerveses gratis hauria de tenir!

- Sí home, nano, para el carro. Per què una setmana de cerveses?

- Perquè fa una setmana que està ell aquí.

Va posar els ulls en blanc i va sospirar exasperat mentre feia un altre glop a la birra.

- Jungkook per favor ja està... Portes de morros dues setmanes, aquesta que ha estat aquí i tota la setmana anterior.

- Com estaries tu si jo convidés a la teva ex a casa? Durant tota una setmana! Ja et dic jo que molt content no estaries.

- No, no ho estaria, però 1r. Ja t'ho vaig comentar fa mesos, en vam parlar i em vas donar l'okey, així que ara no tens dret a queixar-te com ho estàs fent. 2n. Jo i la meva ex vam acabar molt pitjor que tu i ell i 3r. El Bambam és el meu millor amic i ja us vaig dir als dos quan vau començar a sortir que si tallàveu, a no ser que algun de vosaltres es comportés com un imbècil descomunal, no pensava prendre partit i continuaria sent amic dels dos; i que això implicaria que potser en algunes ocasions us hauríeu de veure i suportar mútuament per mi. Doncs sorpresa, l'ocasió ha arribat.

Vaig remugar en veu baixa perquè sabia que tenia raó, però em negava a admetre-ho.

En Yugyeom i jo ens vam conèixer a la universitat. Anàvem junts a classe des de primer i sincerament, és pràcticament gràcies a ell que tinc vida social a Barcelona. Quan vaig venir a viure sol a la capital, al principi no tenia quasi cap amic perquè, clar, els meus s'havien quedat al poble i jo aquí no coneixia ningú. A més, jo era molt tímid i em feia molta cosa estar envoltat de tanta gent nova (a part que tenia por de semblar un passerell de poble) així que en un inici em va costar molt fer amics fins i tot amb la gent de la meva classe. En Yugyeom, que va ser la primera persona amb qui vaig parlar, i de seguida em va presentar els seus amics i a incloure'm en molts dels seus plans.

Quedàvem quasi cada dia. Era genial perquè gràcies a ell vaig fer nous amics, i vaig perdre la vergonya amb la gent de classe. A més, a banda d'ajudar-me a fer amics i ensenyar-me Barcelona, gràcies a ell també vaig poder practicar el meu hobbie secret: ballar.

A mi sempre m'havia agradat ballar, però mai ho havia fet de manera seriosa perquè pel meu poble no hi havia cap lloc on anar a fer classes i, és clar, perquè em feia vergonya; ja que a cap dels meus amics semblava que els hi agradés (així que vaig passar tota la meva infància jugant al futbol com la resta de nens del poble). En Yugyeom, però, ballava des de petit, i anava tres dies a la setmana a una acadèmia a fer Hip Hop. Quan ho vaig saber i li vaig confessar que jo portava des de petit mirant vídeos al YouTube i aprenent moviments pel meu compte. De seguida que ho va saber, em va portar a la seva acadèmia a provar i em va insistir que m'hi apuntés amb ell. En un principi m'hi anava a negar perquè tothom en sabria molt més que jo i no volia fer el ridícul. Però al final em va convèncer, i un cop allà, vaig descobrir que tot aquell temps sent autodidacta amb el YouTube no havia estat en va, perquè al cap d'unes setmanes ja podia seguir el ritme de les classes perfectament.

Des de la biblioteca...Where stories live. Discover now