Esclaus dels nostres propis pensaments

22 1 0
                                    


La vida està per viure-la, disfrutar-la... Aquestes paraules ressonen dins meu però encara no he estat capaç de idealitzar la vida d'aquesta manera. Per a mi la vida no deixa de ser un conjunt d'experiències que et condueixen per camins plens d'obstàcles que poc a poc vas superant per tirar endevant.

T'aixeques, caus i tornes a aixecar-te aprenent de cada caiguda una nova lliçó de vida. Sovint em pregunto si estic vivint o sobrevivint? I la resposta a aquesta pregunta em preocupa, són molts els joves d'avui en dia que a l'hora de respondre no ens ho pensem dues vegades. Arrastrem juntament amb nosaltres aquelles ferides que no han acabat de cicatritzar, aquelles ferides que s'obren i ens fan tornar a recaure. Som esclaus dels nostres propis pensaments que s'apoderen de nosaltres fent de la calma una tempesta, donant el tret de sortida a les lluites internes. És en aquest instant quan et dones compte que sols et tens a tu.

Jo, l'Eda, lluito diariàment contra aquells pensaments que és claven com espinetes dins meu i fan que el cap i el cor estiguin sempre en obres. Em considero una persona molt reservada, em costa moltíssim expressar el que sento, prefereixo no dir res. He trobat un refugi amb l'escriptura, és per això que he decidit agafar una trosset de paper i un bolígraf per desfer-me d'allò que em causa tant de dolor i vosaltres passareu a ser els còmplices dels capítols d'una història que mai sortirà a la llum, la història d'una noia que no li va quedar més remei que posar-se una cuirassa.


FERIDES OBERTESWhere stories live. Discover now