més que jocs de nens

capítol 6.2

Eren les 11:45 de la nit i l'Àngela s'estava preparant la motxilla per fugir de la seva casa aquella nit amb la seva avia i posar fi a les seves preguntes i als seus dubtes. Dins la seva motxilla portava una corda, un dispositiu per obrir portes mecàniques, una ampolla d'aigua, una llanterna, galetes, i de mes utensilis per si les mosques. A les 11:57 la seva avia era al carrer esperant a l'Àngela amb el cotxe engegat. A les 11:58 ja estaven en el cotxe les dues dones preparades per sortir.

-nena, aquí tens la clau, guarda-la ve, tenim que passar el control de la ciutat. Em d'anar cap al barri vell. No et preocupis.-

L'avia va engegar el vehicle i es van dirigir cap a la frontera de de la ciutat, on es trobava el barri vell de més de 200 anys d'antiguitat. Ja no vivia gent en aquella zona, ja que els van evacuar a tots els seus residents per una alarma de bomba nuclear. La bomba mai va ser trobada, però igualment, mai més va viure en aquelles cases.

Una vegada passada la frontera, van arribar a la entrada d'aquell barri on l'avia va deixar el seu vehicle i van continuar el camí a peu.

Es veia a primer cop, molts edificis de no més de 3 plantes, fets de maons amb mho i tot destrossat per el pas el temps. Ha havien uns 15 arbres on es trobaven. Les faroles trencades semblaven calaveres que li donessin la benvinguda al barri amb un somriure diabòlic. El vent bufava suau i la llum de la llanterna de l'Àngela es reflexa va en els vidres trencats del terra.

La primera de les dues en capbussar-se en aquell espai tan esgarrifós, va ser l'avia, seguida de la seva neboda. Es van dirigir cap ha una gran plaça de sorra, allà a l'Àngela se li va gelar la sang, al veure una sabateta d'un nedo, tirat al terra, brut i sol.

Van continuar caminant per un carreró encara més sinistre que la resta i van anar a parar a un gran edifici de maons (o almenys el que quedava) amb un cartell amb lletres de llautó que deia: "centre de educació secundària Jaume olivera".

-Aquest va ser l'institut dels avis dels teus besavis. Fa molts anys que ningú passa per aquí com pots veure, però encara es manté l'estructura i el contingut del edifici...

L'Àngela va deixar d'escoltar a la seva avia, i va parar atenció a la gran porta de vidre trencat del seu davant, inútil ment tancada a clau per dintre.

-...la clau que portes ara mateix, obra un de les taquilles d'aquest institut, la numero 3101 per ser exactes. Però tens que trobar la tu mateixa, jo no et puc ajudar entesos? Quan la trobis, agafa el contingut i ves al cotxe, jo t'esperaré dins i amb el motor engegat.-

L'Àngela, no entenia les paraules de la seva avia, però la va fer cas i es va endinsar cap a pes profunditats d'aquell sinistre edifici sense saber si es trobaria cap perill, ermada única ment amb una llanterna.